El diari fa ús d'un informe ministerial del 2013 sobre “les llengües de França”, que enumera les llengües que s'utilitzen àmpliament a part del francès: on hi ha el basc, bretó, català, cors, alsacià i occità.
El diari es pregunta si amb les paraules de Macron es pot acabar amb la França jacobina i recorda que el país va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries el 1999, que tenia com a finalitat protegir-les i promoure-les, encara no l'ha ratificat i només el francès té l'estatus d'una llengua oficial. Per al Consell Constitucional, el text era contrari “als principis constitucionals de la indivisibilitat de la República, la igualtat davant la llei i la singularitat del poble francès”.
L'any 2013, la moció aprovada per l'Assemblea de Còrsega, donant un estatus cooficial a la seva llengua, va ser declarada inconstitucional per la mateixa raó.
El text recorda que el català el basco i el bretó es poden estudiar però fora de la via pública i que són associacions provades les que defensen la llengua. També emet un mapa sobre les zones i els seus parlants. Segons aquest informe l'any 2013 hi havia unes 110.000 persones que usen el català de manera habitual i més de 12.000 de manera casual. La Catalunya nord aquell mateix any tenia una població de 457.238 habitants.
