Dijous, 12 de Desembre de 2019 - Edició 504
La República

El Congrés va llançar ahir catalans contra catalans a l’arena dels lleons

Ahir es va viure l’enèsim debat sobre la sobirania catalana. Semblava un debat pactat entre els partits unionistes. Excepte UPyD, que no té representació a Espanya a través de cap demarcació catalana, la resta de partits estatals van treure el ‘diputat català’ a respondre la intervenció de Joan Tardà davant un Congrés força buit. La idea de fons era demostrar que Catalunya està dividida a través d’un debat ple de tòpics “entre catalanes”, i mostrar el cas català com una problemàtica allunyada de l'eix central de l'agenda estatal, quan és al contrari

Redacció
Redacció 21/10/2015

Espanya segueix preocupada per altres afers –a priori. Els debats sobre Catalunya mai els han interessat gens car estan acostumats a arranjar-los a través dels jutjats o la diplomàcia mal intencionada. Els tentacles de l’estat són llargs i poderosos, i Catalunya només té la seva gent per navegar a contracorrent i escapar del verí del pop.

Ahir Tardà va captar l’atenció de poc públic al Congrés. No perquè el debat no fos interessant, sinó perquè Espanya està en plena precampanya electoral, i el Congrés estava mig buit en el moment de la seva intervenció.

“Quemando caras”

“Ustedes no hacen más que canviar de caras”, va etzibar la diputada catalana del PP a Tardà. I tot seguit va esmentar els líders d’ERC que han anat desfilant des de Colom fins al mateix Alfred Bosch (present al debat). La diputada va intentar ser la veu més contundent, i fins i tot va farcir el discurs d’amenaces velades quan es va referir al propi Tardà “no se preocupe Sr. Tardà, pude usted será el próximo”.

Montserrat ha demanat a Tardà que reconegués el “fracàs” de l’independentisme el 27S. “Nosotros hablamos de fracaso […] ya es hora que les desenmascaremos”. “Ustedes sólo queman caras”. La diputada popular va acusar TV3 de propaganda nacionalista llunyana de la legalitat, que ha provocat el trencament de Catalunya amb Espanya. “Ésa es su frustración”. Montserrat va activar el discurs més esquerranós possible quan va començar a parlar del tancament d’hospitals i va entonar “el nacionalismo nos roba, no España”.

El “48% les dice basta ya”

Ho va dir Dolors Montserrat, però també ho va dir el diputat hipster d’UPyD, Julio Lleonart, aquell partit que no ostentarà –segons tots els pronòstics- cap tipus de representació en el proper Congrés espanyol. El gran argument de l’unionisme espanyol per apaivagar el debat independentista segueix sent el recompte de vots que mai s’han atrevit a fer en un referèndum oficial.

El PSOE parla de desesperació per part de l’independentisme

Francesc Vallès va demanar a Tardà, seguint l’argument del 48%, que deixessin de comptar els vots del ‘No’, per comptar els vots del ‘Sí’ al federalisme. “Quieren que se les dé la independencia sin más. Una independencia que no han sabido ganar en la urnes”. Vallès ha bromejat sobre qui serà l’interlocutor de Catalunya, i ha titllat d’agosarada la moció presentada pel diputat republicà. Vallès, s’ha acabat posant la capa profètica i ha dit que “Cuando lo vea sabrá apreciar las bondades y los beneficios del avance federal”.

Unió cita Duran

L’encara diputada d’UDC, Montserrat Surroca, ha intentat exercir d’agent neutral amb una intervenció clarament esbiaixada en la que ha qualificat la moció de Tardà d’electoralista i ha dit que s’abstindria en aquesta moció perquè no volia donar la satisfacció als que ho desitgen, de veure catalans enfrontats entre sí. “Éste es el último pleno de la legislatura, para qué pelearnos entre catalanes, Sr. Tardà?”. Surroca ha citat en una intervenció breu a Alex Salmond, el Financial Times i… Duran i Lleida: “Las elecciones no dan derecho a romper con España. Sí obligan a España y a sus Instituciones a tomarse muy en serio las demandas de Cataluña”. Surroca també va donar suport a les declaracions de Felip Puig, que instava a buscar alternatives de govern a l’aliança amb la CUP.

Coscubiela segueix alineat en l’Espanya de Rajoy

L’aliança d’Iniciativa amb Podemos i la promoció per part dels ecosocialistes de líders poc afins amb el procés català, i fins i tot certament bel·ligerants, com ara Joan Coscubiela es va plasmar en una intervenció de Coscubiela marcada per un to molt agre. L’ecosocialista va voler situar-se al costat d ela democràcia i del dret a decidir, fent servir els arguments de l’unionisme més ranci.

Relacionats