Duran rema contra l’estat propi
Els cinc signants de l'article es queixen de les “reiterades deslleialtats i desmarcatges tàctics” de Duran en les últimes setmanes, i arriben fins i tot a dir que el nom d'Artur Mas ha sumat a la campanya electoral de CiU, mentre que el del líder de Duran ha restat. Però els crítics han carregat especialment contra la reacció de Duran després de les eleccions, i han opinat que intentar reconduir Mas cap a posicions “teòricament més assenyades és profundament ofensiu” pel 1.100.000 votants de CiU. El dret a decidir, afegeixen, ha estat avalat per més de dos milions de persones i ningú, al seu parer, i menys UDC, pot insinuar qüestionar aquest procés. Aquesta reacció d'UDC després del 25-N, “remant obertament en contra de l'estat propi”, és el que els ha obligat a marxar, diuen, “per donar autèntic suport a Mas”.
Lleials al programa d’CiU
“Mentre uns debiliten des de dins la federació de CiU, d'altres mirarem d'enfortir el projecte amb que s'ha presentat a les eleccions. Per això ens afegirem a CDC, on sense complexos i molt majoritàriament, la gent és independentista”, han anunciat els crítics, que han recordat que a CDC hi ha un sector democratacristià “prou sòlid” amb el que ja col·laboren a l'Associació Persona i Democràcia. “Per cert, no aspirem a cap càrrec, així que en Duran es pot estalviar els ridículs vetos de fa dos anys”, afegeixen.
Duran i les misèries partidistes
Puigdomènech i companyia constaten que continuar formant part d'UDC era ara una “insuportable contradicció permanent” entre el que pensen i el que fa la direcció del partit i Duran. Després d'apostar per Vila d'Abadal com a cap visible del sector crític, i vist que ell mateix ha decidit deixar el partit, han decidit també abandonar després “d'intentar-ho tot”. “Hem aguantat calladament innombrables misèries partidistes”, asseguren.
I marxen constatant que UDC i el seu líder és “una equació en la que cap altra idea ni persona compta”. Duran, segons ells, “ha personificat el partit i li ha xuclat l'ànima, de tal forma que l'un i l'altra, irreversiblement, s'extingiran plegades”. Apunten que no se senten part de la “realitat política virtual” que encapçala Duran, perquè ja no queden independentistes a la direcció d'UDC. “I si hi fossin, de què serveixen, si sempre callen?”, han conclòs.
Duran abraça la tercera via a la COPE, la gota que ha fet vessar el got?
Duran i Lleida ha triat la cadena Cope per explicar que la celebració d'una consulta és una “prioritat”, però ha aprofitat per matisar que “no necessàriament ha de ser sobre la independència”, i ha defensat la via de la confederació, i has sentenciat: “Em nego a ser unionista o independentista. Hi ha terceres vies”.
