- Publicitat -
Sense credibilitat, aquest és el missatge que ha enviat el govern de la Generalitat a l'executiu de Rajoy que corre a prometre noves inversions per frenar el procés independentista. En un article al diari El Periódico, president i vicepresident del govern han fet constar el malestar de l'executiu i la ciutadania catalana per la pobra inversió de l'Estat i el mínim interès per saber quins són els greuges que pateix Catalunya.
Els líders de Junts pel Sí han exposat que l'any 2015 va ser “el pitjor any” en inversió de l'Estat “d'una sèrie històrica que comença el 1997”, un fet, però , que no ha impedit que la situació de l'economia catalana hagi aguantat malgrat la manca d'inversions i els vaticinis del Gobierno sobre l'impacte negatiu que mai es va produir del procés sobre els comptes catalans.
Quasi un 20% menys d'execució que les altres autonomies
En el text els membres del govern denuncien que segons la Cambra de Comerç el 2015 es van pressupostar 1.040,5 milions d'inversió, dels quals només se'n va executar el 71%, el percentatge “més baix de totes les comunitats”, ja que la mitjana és del 89%, i recorden que Rodalies és un dels sectors “més perjudicats” que provoca que “dia rere dia” milers de catalans en pateixin les conseqüències amb retards i avaries contínues.
Puigdemont i Junqueres expliquen que “la veritat és que Renfe només ha executat a Catalunya el 5% de la inversió prevista, mentre que el gestor de les infraestructures ferroviàries, Adif, només n'ha complert el 27%. AENA, l'empresa que es dedica al control aeri, ha executat el 14%, i Ports de l'Estat, només el 43%”, i sentencien: “Les xifres parlen per si soles.” La inversió de l'Estat només representa el 8,2% del total de les comunitats, “molt per sota del pes econòmic i de població de Catalunya”, i malgrat que l'Estat va pressupostar 949,5 milions d'inversió en infraestructures, “només” en va aportar 555,9, un 9,9% de la inversió estatal.
No s'inverteix seguint la lògica econòmica
Les paraules més dures dels líders de l'executiu català arriben quan etziben que a Catalunya hi ha una “preocupació compartida” entre els agents econòmics i socials que és “aclaparadora” en vista que no s'inverteix seguint una lògica econòmica i al servei de l'economia productiva, “sinó que es fa en funció de criteris polítics arbitraris” que sovint van “en contra” la lògica econòmica i de mercat”: “molts catalans senten que no és que no tinguem Estat, és que en patim un que actua deliberadament contra els interessos del conjunt dels nostres ciutadans”.
Han recordat la figura de Montilla, quan l'any 2007 va començar a denunciar que el greuge fiscal i infraestructural generava una “desafecció molt àmplia” que en cap cas era “restringida” només als ciutadans independentistes, per preguntar-se, ¿on s'és vist un Estat que interfereix per evitar que l'aeroport principal d'una ciutat, amb projecció i vocació mundial com Barcelona, pugui ser un referent internacional donant validesa a 20 convenis amb estats on obliguen a passar primer per Barajas? “Necessitem un Estat que vetlli perquè sigui així”.
Publicitat
