MANIPULACIÓ (I). Començava la setmana a can Planeta (“El Periódico” del comissari Enric Hernández) difonent el seu tradicional Baròmetre del GESOP. La direcció del mitjà va treballar incansablement per donar-li la volta a una enquesta altament favorable a l’independentisme. Fins a un 84,6% dels catalans es mostren partidaris d’un referèndum: poques coses deuen generar un consens tan alt a Catalunya, atenció, amb el 42% dels votants del PP, el 52% de Ciudadanos i el 72% dels del PSC inclosos! En comptes de titular amb aquest fet destacadíssim, el diari dels Lara que ja van entrar el 1939 per la Diagonal es van decantar per un (de primer de manipulació): “El referèndum unilateral divideix els catalans”. Així, al 49,6% dels catalans que el volen encara que sigui convocat de manera unilateral, hi van oposar en bloc tant el 35% que també vol referèndum però exigeix que sigui pactat i el mínim 13,8% que diu que els catalans no podem votar.
MANIPULACIÓ (II). El pamflet espanyolista del comissari Hernández comunicava als catalans a bombo i plateret que només un 18% dels enquestats creu que el procés acabarà amb la independència. En realitat la xifra mai ha estat gaire més alta (però això no toca dir-ho). És com si valoració de la clàssica pregunta (de rang interpretatiu menor) sobre qui creu que guanyarà les eleccions hagués de substituir la que demana què es votarà efectivament demà si hi ha eleccions. Per cert que els gairebé deu punts de diferència entre els qui votarien sí i no a la independència en cas de referèndum, assenyala novament com totes les preguntes ben formulades dels darrers tres anys, que ens trobem amb un 55-45 amb tendència a fer créixer la distància. Quan es pregunta què votaràs efectivament i no si vols la independència en abstracte es passa automàticament de l’empat a aquests deu punts de marge favorables al sí.
MANIPULACIÓ (i III). L’enquesta és important també per un parell més de constatacions que assenyalen que només nosaltres mateixos i/o la força bruta de l’Estat poden aturar aquest corrent d’opinió cap a la llibertat que va activar el binomi Consultes de 2009/2011 – Sentència del Tribunal Constitucional de 2010. La primera, molt, molt, molt important, que gairebé dos terços dels catalans diuen que aniran a votar en el referèndum peti qui peti (segur, 52,8% i molt probablement un 11,5%). La segona, vital per consolidar una participació que superi clarament els 2,5 milions de catalans a les urnes en el referèndum, que un 60,6% dels votants dels QWERTY hi estan a favor encara que es faci sense permís i que només un terç dels seus votants hi exigeixen un acord previ. Aquest suport tan clar al referèndum o referèndum farà gairebé segur que l’Ada Colau li’n doni suport i deixa en pilotes el discurs de Coscubiela, Rabell i Fachín.
PAGATS. Són tan sapastres que ells mateixos s’incriminen. Tot i que els mou per davant de tot l’amor a Espanya, el cert és que a falta de cap servei
d’intel·ligència dels nostres i d’un periodisme català d’investigació que frega el no res, només són filtracions o declaracions dels mateixos implicats allò que acaba revelant la punta de l’iceberg de la formidable despesa en mitjans que l’Estat espanyol dedica cada dia a ofegar l’anhel de sobirania dels catalans. Després de les converses del ministre Fernández Díaz i dels maletins per pagar informacions falses a Suïssa, ara sabem també que el CNI paga experts en xarxes socials perquè facin de trols contra el procés. Només cal passejar-hi mínimament pels diaris digitals per a constatar l’existència de centenars de personatges ficticis abocats dia i nit i a sou públic espanyol a difondre falòrnies i amenaces. I és així com la campanya pel no la paguem tots.
SEGADORS. Si alguna cosa caracteritza el nacionalisme espanyol és el negacionisme històric. Aquesta setmana n’ha donat novament compte la parella Carrizosa – García Albiol al Parlament de Catalunya. La primavera de 1640, en el seu avanç des del sud cap a Barcelona, després d’un cruel setge ple de destrucció i del saqueig de la vila, les tropes castellanes van assassinar a cops de sabre de cavalleria entre cinc-cents i set-cents defensors de Cambrils rendits i desarmats i van aplicar el garrot vil per via sumaríssima al seu govern municipal en ple. Es tractava de deixar clar a la resta de poblacions que qualsevol resistència comportaria la mort. La vila no va recuperar en un segle i mig la seva antiga esplendor. Els actuals polítics espanyolistes defensen que cal amagar aquesta realitat i que, en paraules de García Albiol, cap espanyol ha matat mai un català. Encara avui volen continuar humiliant els cambrilencs imposant-los l’oblit.
TRIAR. Arriba el temps de triar i els Comuns apareixen cada vegada més i més nerviosos. Rabell, Coscubiela i Colau han assistit a la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. Xavier Domènech, líder “in pectore” del nou projecte dels Comuns, ha decidit que no. Es tracta d’un estudiadíssim ara sí, ara no, que intenta contemplar totes les sensibilitats d’aquell espai. La Puta i la Ramoneta supervivents. Acostumem a exigir-los definició. No cal. No és difícil endevinar que mai prendran una determinació fins que nosaltres els obliguem a fer-ho. Així que, endavant, a executar el full de ruta traçat. És responsabilitat dels independentistes trencar la indefinició que el 27-S va generar un resultat de 48% a 39%, deixant un 11% al marge: ara no hi pot haver qui se n’amagui. Tothom serà comptat. Referèndum o referèndum: al setembre serem lliures o no tindrem institucions pròpies i ells segur que hauran hagut de triar un dels dos camps.
Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
