Corren mals presagis per a Joan Ignasi Pla, candidat del PSPV-PSOE a la presidència de la Generalitat valenciana. Segons ha pogut saber aquest confidencial, si el candidat socialista no arrabassa el poder al PP haurà arribat la seva hora. No són pocs els que voldrien veure’l apartat de la política valenciana i, qui més qui menys, li atribueix l’hegemonia popular al País Valencià i les poques possibilitats d’un canvi a la Generalitat Valenciana.
En primer lloc, els sectors nacionalistes i ecologistes li atribueixen una absoluta deixadesa en defensa del territori. No debades, Pla va votar a favor del nou Estatut valencià i de l’anomenat “idioma valencià”, a banda de no fer res per impedir que el PP tornés a imposar la barrera electoral del 5% per accedir a les Corts. Tampoc no és que hagi fet res per impedir la depredació del litoral i el saqueig de les institucions. La seva rendició davant del PP és tal que fins i tot dins del seu partit hi ha qui el considera un talp de Francisco Camps. O és això, o és que té terror dels sectors ultres del País Valencià, fet que també l’invalida per liderar cap projecte polític.
Com dèiem, també dins del seu partit li tenen ganes. La federació valenciana del PSOE és la més caïnita de totes, i les batalles fratricides entre els seus dirigents (Joan Lerma, Ciprià Ciscar, Antoni Asunción i Joan Ignasi Pla, entre d’altres) han fet córrer rius de sang des de la seu central del carrer Blanqueries, al cor de València. Per això, el sector catalanista del PSPV i el sector suïcida esperen amb candeletes el moment de la decapitació. L’excusa que els falta és la derrota davant Camps, que ja seria la segona perquè el 2003 també es va fotre de lloros.
Per tot plegat, l’últim tren de Joan Ignasi Pla surt el dia 27 de maig. Si el pren, tindrà encara vida política. Si el perd, la seva carrera política tocarà fons i començarà, una altra vegada, una nit dels ganivets llargs a la seu dels socialistes valencians.
