La polèmica inicial
La polèmica d’Inés Arrimadas i el masclisme se li gira en contra a la nova Cap de l’Oposició al Parlament. Si bé tothom va coincidir a condemnar els peus de foto d’El Periódico, en un nou biaix d’Enric Hernández, la nova volta que li ha donat Arrimadas al clau ha sonat massa falsa. Moliner denuncia que la líder de C’s ha canviat ara l’argumentari per defensar-se de la broma que li van fer al Versió RAC1.
Arrimadas pretén ser tractada amb proteccionisme pel sol fet de ser dona, sense caure en masclisme
Arrimadas deia que “Sóc l’única dona cap de llista, l’única líder de l’oposició. Si a sobre que som poques dones se suposa que hi ha al darrere un home que és qui se suposa que pensa, qui decideix què hem de fer, anem molt malament”. L’escriptora Empar Moliner li ha respost en dos temps. Per una banda destapa que Arrimadas “considerava que, com que hi ha poques dones ocupant el seu lloc, no hauríem de criticar-les”. I Moliner li respon “Faig la feina tan bé o tan malament com qualsevol home. Aspiro a les mateixes malediccions i als mateixos elogis. I això és perquè el masclisme em preocupa molt i no m’agrada que es banalitzi”.
El mecanisme de Ciudadanos: generar brutícia per les televisions espanyoles
Per acabar de reblar, ara sí, el clau, la columnista del Diari ARA explic que el comentari “guapa, quin modelat!”, que li van fer al Versió RAC1, era el d’un altre personatge que justament interpretava el rol masclista que, amb aquest exemple, el programa volia denunciar. Moliner, acte seguit, li etziba: “El mecanisme de la cap de l’oposició en aquest cas, doncs, és el mateix que el que va utilitzar el dia que va citar, fora de context, la frase de Carles Rahola citada per Puigdemont. Jo aquell dia vaig pensar que sabia el que es feia: comptava que a les teles estatals traurien el seu tall però no la rèplica. Ara començo a pensar si potser el problema no és un altre, que no dic per no ser titllada de sexista”.
