La guia per a l’establiment d’un ‘Codi de bones pràctiques lingüístiques’ en l’àmbit empresarial descriu la situació del mercat català, informa del marc legal corresponent i enumera un seguit de propostes de bones pràctiques classificades per àmbits. Així, es fan propostes d’actuacions sobre l’atenció al client, bé sigui en la interacció oral o a través de la publicitat, rètols i altres tipus de comunicació.
Es tracta de la primera guia que aposta per incloure el català com una més de les moltes polítiques de responsabilitat social empresarial que adopten les empreses, habitualment en torn al medi ambient, el comerç just o el consum responsable.
L’objectiu, segons Anguera, és que la presencia del català en el món empresarial ‘esdevingui un fet normal i habitual’ i, d’aquesta manera, ‘segurament podrem eliminar determinats complexos’. El director de l’ACC ha apostat per ‘situar la llengua com allò que ha de ser, un mitjà de comunicació, i evitar que s’usi com a arma confrontació o amb finalitats polítics’.
Per la seva banda, el responsable d’empresa de Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull, ha subratllat que ‘no s’han de barrejar ideologies o qüestions identitàries en l’ús del català’ i que, si les empreses l’empren, ha de ser per raons ‘purament comercials’. El llibre, segons Gasull, és una proposta de bones pràctiques per tal que les companyies adoptin una actitud ‘responsable i lògica amb el mercat’, també en l’aspecte lingüístic. Cal ‘no ignorar el mercat, sinó actuar en funció del mercat’, ha afegit Gasull.
Un exemple que aquestes pràctiques són resolutives és el cas del grup de supermercats Bonpreu, que ha optat per prioritzar l’ús del català en la seva comunicació amb els clients. Segons el director de comunicació del grup Bonpreu, David Poudevida, fer aquesta pràctica que considera ‘lògica i de sentit comú’ està sent competitiva.
