Nosaltres en aquest moment som ciutadans europeus lliures a Bèlgica. Vam venir aquí abans que el jutge ens cites a declarar. Ens vam posar a disposició de la justícia espanyola tal com preveuen els reglaments, així vam donar l'opció de declarar per videoconferència. La jutgessa ho va rebutjar i va emetre l’euroordre. Ella ens ha posat en mans de la justícia belga, estem a disposició de la justícia belga, cosa que agraïm. Es va rebutjar l'euroordre, per part del tribunal de primera instància. Ara som residents a Bèlgica en igualtat de condicions a qualsevol altre ciutadà europeu. En cas que trepitgéssim territori espanyol, tenim una ordre de captura i de presó. No hem fugit de la justícia, hem fugit de la injustícia. No hem volgut posar-nos a tir de la injustícia del Tribunal Suprem. La primera obligació d'un antifeixista és no facilitar les coses als feixistes.
Quan era conseller de Sanitat es va crear una campanya contra la seva persona per la desprivatització de diferents hospitals. Va ser el primer pas de la gran campanya dels mitjans de comunicació contra el Govern de la Generalitat?
Ho he explicat poc i segurament va ser un error en aquell moment, els inductors de la campanya formen part del mateix món que els de “les vamos a destrozar el sistema sanitario” en la cèlebre conversa entre el Ministre de l'Interior i el Fiscal anticorrupció. Formarien part del mateix univers, del que forma part també l'empresa afectada per la desprivatització, així com els mitjans de comunicació que estan lligats a aquesta empresa. Hi ha un clúster polític, empresarial i mediàtic que va llençar la campanya. Jo vaig aconseguir desprivatitzar una part de l'activitat sanitària, que em van castigar amb una campanya a través d'uns diaris molt concrets. Són els mateixos que volien destrossar el nostre sistema sanitari.
