Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Comencem a canviar el xip, és qüestió de dignitat

La reacció ferma del Govern i el Parlament davant els atacs mediàtics a les institucions, novament, amb crida avançada als mitjans de comunicació perquè recullin les imatges (eloqüent testimoni de què hi esperen trobar en realitat, res de res), així com les declaracions dels nous consellers al voltant de l'1-O, digui el que digui el Tribunal de Comptes, semblen un indicador clar que hem posat la directa. Com abans, doncs, convé que el Govern escollit per la majoria del Parlament que representa el poble de Catalunya estableixi que un fons de contingència creat per la Generalitat sufragarà totes les multes i confiscacions com a conseqüència de la defensa de l'exercici dels drets polítics fonamentals dels ciutadans. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

Redacció
Redacció 23/07/2017

ILLETRATS. Mai no ens deixaran de sorprendre. La major part de les coses que fan o diuen que faran no tenen cap base legal. Però és igual. Amb ànim descaradament prevaricador, només estan pensades per a acoquinar les víctimes. Dimecres, el Tribunal de Comptes espanyol obria diligències contra el president Mas i els consellers Ortega, Rigau i Homs per possible malversació de fons públics en les despeses organitzatives del 9-N. Fins i tot els més ignorants en dret sabem que, en un estat democràtic normal, no és possible jutjar dues vegades algú pel mateix delicte. És exactament el que es pretén ara. Els membres destacats de l'anterior Govern van veure com la fiscalia els retirava l'acusació de malversació de cabals públics i se'ls condemnava, forçant la legalitat al màxim, únicament per desobediència. Ara, hi tornen amb un delicte del qual se'ls va exonerar fa només uns mesos. Més que por fan pena.

LLEI. Aquesta setmana, primera trobada oficial del nou conseller d'interior Joaquim Forn, el director general de la policia Pere Soler i els principals comandaments dels mossos. El missatge a la premsa, el que fa temps que esperàvem. Quin? Que els mossos faran complir la llei i ajudaran a que passi allò que s'esdevé a tots els països normals del món: que quan es convoquen eleccions tots els ciutadans són protegits en els seus drets per a poder votar amb normalitat. És exactament això. Els mossos faran complir la llei vigent. No cal ni dir-ne quina. És evident. La que emani de la sobirania del Parlament de Catalunya, a la qual la institució va dir que no hi renunciava el 1989. No ens deixem prendre mai la legalitat i l'ordre. Cadascú té el seu públic. La CUP ha de vendre desobediència als seus. El Govern ha de defensar el compliment estricte de la legalitat.

MOBILITZATS. Dimecres a la tarda, Catalunya s'esquitxava d'actes arreu del país en explicació del Referèndum d'Autodeterminació del primer d'octubre. Les xarxes socials feien realment patxoca. Al dia següent, les entitats llançaven l'inici de les inscripcions a la mobilització de la Diada, la més important que hem fet mai. La de l'any passat ens deixava a punt. Ara, serem just abans d'un moment vinculant. Encara que s'ha convocat per a fer una creu a l'encreuament entre el carrer Aragó i el Passeig de Gràcia de Barcelona, el cert és que cal estar preparats per a tot. Només uns dies abans haurà estat aprovada al Parlament la Llei del Referèndum i és possible que toqui anar aquell dia a defensar amb la nostra presència la seu de la representació de la sobirania del país. També els dies anteriors i posteriors. Convé molt, doncs, inscriure'ns i preparar la mobilització, que serà absolutament clau per a la victòria.

PROPAGANDA. Hem vist aquesta setmana titulars de portada als grans transatlàntics de la premsa catalana de l'establishment parlant de “purga a Interior” i de “Referèndum il·legal”. No és que els mitjans dependentistes, legítimament, fixin posició en l'editorial contra cada passa, sigui la que sigui, del Govern independentista. És que aboquen absolutament tot el producte a desprestigiar el Referèndum d'Autodeterminació del primer d'octubre. El desvergonyiment en alguns casos i la pèrdua de papers radical en d'altres arriba al nivell de còmic. Podem parlar, a falta encara de dos mesos per a la convocatòria de simple propaganda de traç gruixut. La seva actitud, amb un descarat ús de la mentida partidista, no només degrada la democràcia sinó profundament els seus mitjans de comunicació, que en són també una part important. Però està clar que se'ls carregaran, perquè estan disposats al que sigui per defensar la unitat d'Espanya.

RECULEN. És un lent però inexorable degoteig: poc a poc, tots els actors del bàndol dependentista van introduint adjectius al Referèndum que fins fa poc havia de no fer-se de cap manera. Ara diuen que no serà homologable, ni decisiu, ni vinculant. Comencen a admetre amb la boca petita que serà impossible d'aturar. Com apuntava Vicenç Partal dimarts, no ens convé caure en l'eufòria (ni tan sols davant el darrer baròmetre del CEO). A mesura que ens apropem a la data, jugaran cada vegada amb més força la darrera carta, la de la deslegitimació. Saltant d'excusa en excusa, no tindran la valentia de defensar obertament el no. Per això nosaltres els hem d'interpel·lar constantment perquè ho facin. Els hem d'obligar a abandonar el debat sobre com es fa el Referèndum d'Autodeterminació per a centrar-lo en els termes exactes en què cal plantejar-lo: nova República Catalana o vella monarquia borbònica hereva del franquisme.

VEDAT. L'esclat unànime del dependentisme contra la substitució del director general dels Mossos d'Esquadra ha estat espectacular. Tot i que l'opinió publicada intenti fer veure el contrari, remarcant el suposat perfil tècnic d'Albert Batlle, es tracta d'un càrrec que sempre ha estat de nomenament polític. Que és polític també a Espanya (naturalment, ara mateix, sense anar més lluny, la policia espanyola la dirigeix un militant del PP). Marc Bartomeu, un dels signants (amb Joan Boada i Eulàlia Vintró) del manifest dels Comuns contra el referèndum d'autodeterminació, situava Batlle com a director de tots i Soler com a home de part. Que és el que pretenen dir-nos, doncs, que els independentistes no tenim dret a dirigir la policia del país després de guanyar les eleccions, gaudir de majoria parlamentària i formar govern? Ells són menys però millors? Divendres, la coincidència argumental entre Bertomeu i la portada d'ABC ho deia tot.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.