Científics reclamen la confiança de la ciutadania amb els aliments transgènics

El CosmoCaixa de Barcelona és l'escenari aquests dimarts i dimecres del B-Debate sobre “L'evolució del fenotip de les plantes. Dels genomes als trets característics”. Científics catalans, espanyols, francesos, austríacs, italians, japonesos i sobretot nord-americans debatran sobre l'evolució de les modificacions genètiques dels vegetals, tant salvatges com domesticats, més enllà de la transgènia.
 
El líder científic del debat és Josep Casacuberta, investigador del CSIC, del Centre de Recerca Agrigenòmica i de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que recorda que des de l'inici de l'agricultura, fa uns 10.000 anys, durant el Neolític, l'home ja fa modificacions genètiques a les plantes, creuant espècies i varietats per crear-ne de més fortes, més saboroses o més perdurables. A més, també recorda que els propis éssers humans són “genomes modificats”, ja que l'evolució dels éssers vius comporta canvis constants al seu codi genètic.
 
La modificació genètica va tenir una forta acceleració durant el segle XX amb, per exemple, radiacions de raigs X per provocar mutacions, tot i que els resultats podien ser atzarosos. En els últims 25 anys la ciència ha permès introduir gens específics en altres espècies i varietats. Fins fa poc, la introducció del gen es feia en qualsevol part del genoma. Ara ja es pot introduir el gen en un lloc específic, cosa que suposa controlar més i millor els resultats obtinguts. També es pot variar un gen sense canviar-lo per un altre.
 
L'any 2000 es va seqüenciar el primer genoma complet d'una planta. Ara ja se n'han seqüenciat més de 80, com el meló, la maduixa i més de 3.000 varietats d'arròs. La modificació genètica de vegetals com el cotó, la soja o el blat de moro pot comportar també millores en els teixits, l'alimentació animal, els combustibles o els materials de construcció. “Actualment tenim una diversitat i qualitat d'aliments única en la història”, considera Casacuberta.
 
Per a Casacuberta, cal seguir apostant per la investigació, i lamenta que el debat sobre els transgènics a Europa s'hagi polaritzat tant que la polèmica ha fet disminuir els pressupostos de recerca en aquest camp, moltes empreses hagin desistit d'innovar i els laboratoris nord-americans hagin marxat del continent.
 
Per això, demana un esforç de divulgació i la creació d'una cultura de confiança en les autoritats sanitàries i alimentàries que allunyi els temors de la ciutadania. De fet, al Regne Unit i a Holanda ja s'han fet debats parlamentaris sobre la qüestió i es comença a apostar per la transgènia de segona generació, que permet controlar millor els riscos. A Catalunya s'està fent el mateix debat.
 
Els científics recorden que en països africans i del sud-est asiàtic ja s'estan començant a veure millores en la productivitat agroalimentària, i que als Estats Units ja hi ha diversos aliments d'aquest tipus a la venda. A Europa només es conrea blat de moro transgènic i s'admet que la ramaderia consumeixi productes modificats genèticament.