A banda dels objectius fixats en el seu programa electoral en l’àmbit de justícia, Chacón també assegurava el 2008 que ‘el gran objectiu del desplegament estatutari’ era ‘el nou sistema de finançament’. La candidata del PSC tampoc podrà acomplir aquesta promesa realitzada als seus votants després de la retallada del TC, en tant que el finançament és el segon aspecte que l’alt tribunal ha retallat amb més insistència -negant el dret de Catalunya a reclamar un esforç fiscal equilibrat en l’àmbit de la corresponsabilitat fiscal.
Chacón, en tant que considera que no val la pena protestar contra una retallada que li impedirà dur a terme bona part de les seves promeses electorals, deixa en paper mullat un programa pel qual la van votar més d’un milió i mig de catalans.
Catalunya ha d’estar ‘feliç’
La ministra espanyola de Defensa i secretària nacional del PSC digué ahir que ‘treballarem amb exigència responsable pel 5% restant’, sense entrar a valorar si aquest 5% retallat fa referència a aspectes claus de l’Estatut o no -com el finançament, la justícia, la llengua o les competències, els quatre àmbits més malmesos.
Lluny d’aquestes consideracions, creu fermament que Catalunya ha d’estar ‘feliç’ pel resultat de la retallada i ahir va voder donar relleu a ‘un treball que té dos noms propis: el de José Luis Rodríguez Zapatero i el de José Montilla, una feina que s’ha fet en quatre anys durs i difícils’.
‘Hem de posar en clar el treball que hem aconseguit malgrat els atacs de la dreta per tots els racons d’Espanya’, va assenyalar Chacón, que va voler fer referència així al recurs interposat pel Partit Popular a l’Estatut, definit per ella mateixa com ‘el màxim autogovern que ha tingut mai aquest país’.
Aquest ‘màxim autogovern’, altra vegada, creu que és mèrit de Zapatero i Montilla, va reiterar.
‘Satisfeta’
Chacón ja digué dimecres que estava ‘satisfeta’ per la sentència de l’Estatut i va demanar ‘posar les coses en perspectiva’, afegint explícitament que no participaria a la manifestació del 10 de juliol. Chacón va defensar que la sentència s’havia d’interpretar com la demostració que el text estatutari és ‘molt majoritàriament constitucional’ i ja va acusar el PP d’haver atacat el text ‘per terra, mar i aire’.
