Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Catalunya com a exemple a seguir en la formació de qualitat pels serveis socials

Ja des de la Mancomunitat s’han fet lleis pioneres i modernes. Avui, l’avenç dels drets socials queda plasmat en la Llei de serveis socials o la Llei de la dependència.

Redacció
Redacció 08/02/2011

Catalunya és un país amb una llarga trajectòria en la gestió i prestació de serveis socials. Ja durant els anys de la Mancomunitat i posteriorment durant la República el Govern català va fer lleis pioneres i modernes que van representar un pas endavant per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes.   

Calia treballar per deixar enrere el poc accent social que havien tingut les polítiques abans del segle XIX i durant el període d’industrialització i era aleshores quan més acció social es necessitava. Els problemes que provocava la urbanització descontrolada, la mala salubritat de molts barris, l’arribada massiva de gent provinent del camp a la ciutat i tants altres fenòmens lligat a la industrialització demanaven una acció social diferent a la que havia portat a terme la beneficiència. Era urgent formar nous professionals.

Una mica d’història

Va ser el 1932 quan es va crear a Barcelona la primera escola de treball social de l’Estat espanyol: La Escuela de Asistencia Social para la Mujer, un primer centre de formació que marcaria per sempre l’esdevenir del treball social al nostre país i que va ser el pioner de tot el desenvolupament teòric i pràctic que vindria després en l’àmbit dels serveis socials.

L’assistència social feia un pas endavant al nostre país. Passàvem de fer una acció social molt basada en la caritat a una assistència social que defensava el dret a rebre assistència per a les persones amb necessitat i el deure social/públic de proveir-la per part de l’administració.

Però l’ensulsiada de la República i l’arribada al poder de Franco representaran el retorn a les formes de la beneficiència antiga que lligava la pobresa i la necessitat a la voluntat de Déu i a la creença de la organització ‘natural’ de la societat. La dictadura franquista va acabar amb la consideració de l’assistència social com un deure públic.

Durant els anys seixanta, però, van créixer el nombre de centres de formació en treball social i algunes lleis socials van anunciar canvis. Serà durant els anys 70 quan els treballadors socials d’esquerres i la seva acció als barris, als centres socials o la tasca amb associacions vàries pren força i fa possible que els serveis socials guanyin pes dins el creixent estat del benestar.  

Centres de formació de qualitat

Des de llavors han estat molts els canvis ocorreguts i avui l’avenç dels drets socials queda plasmat en lleis tan importants com la Llei 12/2007 de serveis socials o la Llei de la dependència. Normes que han vingut a donar resposta a noves necessitats socials que afecten la nostra societat com ho són l’envelliment demogràfic, la diversitat familiar, l’arribada de persones vingudes d’altres països, la sostenibilitat del nostre sistema de benestar…

Tot plegat fa que l’àmbit dels serveis socials s’hagi diversificat. De retruc, el nombre de professionals lligats a les diferents disciplines del benestar també ha crescut. D’aquí que hagin aparegut al nostre país centres de recerca i formació que s’han convertit en referents d’alt nivell que ofereixen estudis universitaris i de postgrau de solvència per a tots aquells que volen especialitzar-se en el camp de l’acció social.  

Entre alguns dels més destacats cal citar la Fundació Pere Tarrés, el Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, el Seminari d’Anàlisi de les Polítiques Socials del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida i la Càtedra de Serveis Socials de la Universitat de Vic.