Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Carod recorda ‘el parallamps eclesiàstic’ que l’abat Escarré i Montserrat van oferir als catalans durant la dictadura

L’abat Escarré, màxim responsable de Montserrat durant la dictadura, ha estat objecte d’un homenatge al Palau de la Generalitat, que ha presidit el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan es compleixen cent anys del seu naixement i quaranta de la seva mort.

Carod ha definit l’abat com un home d’una ‘catalanitat incorruptible’ i d’un compromís civil ‘insubornable’, que va impedir que es perdés l”esperança’ quan les coses anaven malament pel poble català, i que va oferir el seu ‘parallamps eclesiàstic’ als perseguits pel règim franquista.

Redacció
Redacció 22/10/2008

Carod-Rovira ha dit de l’abat Escarré que va ser un home ‘valent’ capaç d’aglutinar ‘complicitats’ provinents de ‘sensibilitats diferents’ gràcies al seu ‘caràcter dialogant’. El vicepresident també ha recordat que es va posar ‘al costat dels presos polítics’ i que va enviar una carta al govern del règim ‘demanant llibertat per a la cultura catalana’. ‘Quan les coses anaven malament per un poble com ‘el nostre”, ha assegurat, ‘va impedir que es perdés l’esperança’, i això, en un poble que necessita ‘tant l’esperança’, cal tenir-ho ‘present’.

‘No cree su excelencia que es un pecado y un genocidio cultural el tener arrinconada la lengua catalana de este país?’ va ser la frase formulada al ‘mateix dictador’ per l’abat que Carod-Rovira ha fet present pels assistents durant l’acte. El vicepresident també ha remarcat que l’abat no va renunciar ‘mai a les aspiracions vitals’ del poble de Catalunya. Per ‘tots’ aquest motius, Carod ha afirmat que la seva figura ‘ha de ser recordada amb respecte, afecte i admiració’.

L’abat actual de Montserrat, Josep M. Soler, ha destacat del seu antecessor que durant la ‘foscor’ de la postguerra i de la dictadura va ser una de les persones que van mantenir viva l’esperança del poble català d’una ‘reconstrucció nacional’. ‘Sovint’ des de Montserrat i ‘sempre’ des de les seves creences, ha explicat. A Escarré li correspon un ‘grau important de responsabilitat’ en la modernització de Montserrat, ha assegurat l’abat Soler.

El president de la Centre Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals, Aureli
Argemí, ha definit l’abat Escarré com ‘un dels homes més estimats pels catalans’ i ha recordat que en un temps d”orfandat’ del poble català, Escarré ‘va obrir les portes de Montserrat per convertir-la en una casa de tothom’. Durant l’acte aquesta fundació ha presentat un llibre dedicat a l’abat.

El periodista Josep Bigordà ha pronunciat una conferència que, sota el títol ‘L’abat Escarré, en el context de l’església catalana resistent’, ha repassat passatges de la seva biografia posant de relleu el seu caràcter reivindicatiu davant el règim franquista i recordant el famós article que l’abat va publicar en ‘Le Monde Diplomatique’. A l’article, que el va enemistar definitivament amb el règim, Escarré va acusar ‘el règim espanyol’ de dir-se ‘cristià’ però ‘no obeir els seus principis’.