El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que avui ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran, aprovada al Parlament de Catalunya el passat mes de setembre, ha assegurat que la oficialitat de l’occità a Catalunya obrirà els ulls a la resta de territoris de parla occitana que a ‘hores d’ara es pregunten com un territori tant petit com l’Aran, ha fet un pas endavant tant important en la defensa de la seva llengua’.
En aquest sentit, Carod-Rovira ha assegurat que la Llei de l’Occità pot ser ‘el motor de la recuperació lingüística i cultural de tota l’Occitània’. Una fita que ha estat possible, ha dit, perquè a Catalunya, a diferència del que passa a l’estat espanyol, ‘la diversitat és un valor’. I és que segons el vicepresident del Govern, a dia d’avui, ‘l’estat espanyol mai ha assolit com a pròpia una llengua que no sigui el castellà’.
Per tot això, i perquè Catalunya creu que la riquesa lingüística dóna valor i ajuda a créixer un país, Carod-Rovira ha justificat els esforços fets per ‘dignificar i oficialitzar’ una llengua que només parlen 6.000 o 7.000 persones a l’Aran i que ha fet de Catalunya un país ‘legalment trilingüe’.
De la seva banda, el síndic de l’Aran, Francesc Xavier Boya, ha agraït els esforços del Govern per oficialitzar una llengua ‘800 anys perseguida i minoritzada’. Un esforç, ha assegurat, que ‘salda un deute històric’, i que ‘porta l’esperança’ a l’Aran’.
Boya també ha destacat que ‘ens equivocaríem si no tinguéssim present que quan parlem de llengua ho fem d’un trinomi que formen conceptes com territori, llengua, òbviament, però sobretot, poder polític’. I és que com ha recordat, no hi cap llengua que hagi aconseguit ‘garantir-se el futur’ sense el suport d’un poder polític fort que ‘hagi defensat un estatus d’equilibri d’aquella llengua respecte a les fortes’. Per tot això, ha demanat el compromís del Govern de Catalunya de reconèixer ‘el poder polític que ha de tenir l’Aran per conservar i preservar la seva llengua’.
