L’expresident Aznar, que torna a Barcelona després que el 18 de desembre presentés el seu llibre ‘Cartas a un joven español’, ha criticat, tot i que amb to moderat, les polítiques lingüístiques dutes a terme a les diferents comunitats autònomes amb llengua pròpia, i especialment a Catalunya i el País Basc.
‘Tant al País Basc com a Catalunya s’aborda un procés de revisió de les polítiques aplicades fins al moment. L’objecte d’aquesta revisió no és altre que incorporar a les polítiques lingüístiques d’aquestes comunitats noves dosis de coacció’, ha afirmat Aznar. L’expresident popular ha considerat que aquestes polítiques les preparen els ‘nacionalismes radicalitzats, intervencionistes i insensibles a les exigències del respecte a la pluralitat, la igualtat i els drets inderogables de tots els ciutadans espanyols’.
Aznar ha afegit que són polítiques ‘autodestructives i fracassades’ i les ha considerat ‘instruments de coacció’ i no de normalització lingüística. ‘Les polítiques lingüístiques promogudes pel nacionalisme, que tant apel·la a la normalitat, ha pres com a principi la negació de la realitat’, ha afegit.
Sirera les considera antidemocràtiques
Tot i que Aznar no ha llençat crítiques explícites al govern socialista, sí que ho fet el president del PPC, Daniel Sirera, que ha ficat el PSOE i el PSC en el sac dels ‘nacionalistes radicals’. Sirera, que ha estat més concret que Aznar en el seu discurs, ha denunciat que les polítiques lingüístiques no permetin a Catalunya que els infants puguin ser escolaritzats en llengua castellana, tot i que pel 53%, segons ha dit, n’és la llengua materna.
En aquest sentit, Sirera s’ha defensat de les crítiques al vídeo electoral que van presentar dimarts, en el qual el PPC vol demostrar que no existeix el bilingüisme a Catalunya ni llibertat perquè els pares triïn la llengua en la qual volen escolaritzar els seus fills. ‘El que està passant a les escoles és profundament anticatalà, busca la discòrdia, trenca la convivència i és impropi d’un règim democràtic com el nostre’, ha insistit.
També ha criticat les penalitzacions als comerços que no etiqueten o rotulen els cartells dels seus establiments en català i, en aquest sentit, ha alertat que les ‘inspeccions lingüístiques han augmentat un 400%’ des que governen els socialistes.
Els dirigents populars han fet aquestes manifestacions en la presentació del llibre ‘¿Libertad o coacción? Políticas lingüísticas nacionalismos en España’ de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES). Aquest acte ha inaugurat l’activitat pública de l’Institut Catalunya Futur que Daniel Sirera presideix, i que és la versió catalana de la FAES, presidida per José María Aznar.
El llibre, elaborat per Aurelio Arteta, Xosé María Dobarro, Santiago González, Eduardo Jordá, Jon Juaristi, Amando de Miguel, Agustí Pérez Folqués i Valentí Puig, i coordinat per Xavier Pericay, exposa ‘com el nacionalisme està utilitzant l’idioma per intentar imposar les seves tesis’ i analitza ‘l’impacte i les conseqüències’ a Catalunya, el País Valencià, Galícia, les Illes Balears, Navarra i el País Basc. Els autors conclouen que les polítiques lingüístiques elaborades pels nacionalistes ‘no compleixen l’article 3 de la Constitució espanyola’, que fa referència a l’oficialitat de la llengua castellana a l’estat espanyol i al dret i l’obligació de conèixer-la i utilitzar-la.
