- Publicitat -
Així ho detalla el director de la Faes, Javier Zarzalejos, al seu llibre 'No hay ala oeste en la Moncloa', que recull Europa Press. El treball aporta detalls, fins ara desconeguts, sobre els mesos que van precedir l'abdicació del monarca, com la implicació de l'expresident popular en aquests preparatius.
Segons explica, Aznar va encarregar l'elaboració de l'informe a dos dels seus col·laboradors a Faes, el mateix Javier Zarzalejos i al jurista i diputat del PP, Ignacio Astarloa.
El dictamen dels experts s'alineava amb la interpretació partidària d'una llei general sobre abdicacions. Però eren conscients del moment polític el 2013 i l'estat de l'opinió pública respecte a la monarquia. Per això, aconsellaven optar una llei singular per al cas concret de Juan Carlos, segons publica Europa Press.
En aquest sentit, van proposar també que es tramités per la via d'urgència acceptant només esmenes a la totalitat, com es fa en la ratificació de tractats internacionals, i amb aprovació en lectura única. Es tractava d'evitar un debat que derivés en la dialèctica entre monarquia i república.
Aznar va lliurar l'informe a Juan Carlos I a primers de juny de 2013 però no va ser fins a mitjans de maig de 2014 que el monarca va cridar a l'expresident per comunicar-lo que havia decidit reactivar la seva decisió d'abdicar, que volia fer efectiva al juny.
Publicitat
