Han passat ja uns quants anys de l’edició del mític “No sólo de rumba vive el hombre” (Ariola, 1992), el seu tercer treball i amb el que va aconseguir situar-se a la primera línea de l’actualitat musical. Però, lluny d’acomodar-se, Pla ha continuat tot aquest temps amb la seva trajectòria lliure, anàrquica i llibertària. Fins el punt que afirma trobar-se ara mateix en el millor moment de la seva vida artística, sense lligams ni relacions contractuals que condicionin la seva creativitat, com va succeir quan, l’any 1993, la discogràfica corresponent va decidir que no publicava “Veintegenarios” pel contingut d’una de les seves cançons, “La dejo o no la dejo”.
Lluny del plany i de la queixa permanent, Pla ha sabut capgirar la situació i aprofitar l’ocasió per desenvolupar tots els projectes de que sigui capaç, tant pel que fa als seus propis espectacles músico-teatrals com a incursions puntuals al cinema. Pel record queden també les seves col·laboracions amb Manolo Kabezabolo, Robe Iniesta, Fermin Muguruza o Quimi Portet. Tot plegat ha servit per consolidar la imatge d’Albert Pla com artista inclassificable. A aquestes alçades de la pel·lícula, imaginem que ja no canviarà. I nosaltres ho celebrem.
