Quin gran invent, les cartes al director. Serveixen per destapar realitats que, de tant bèsties, sovint passen desapercebudes als professionals de la comunicació.
En una carta publicada a El Punt ens assabentem que la regidora d’educació de Cabrils (Maresme), del grup de Convergència i Unió, no sap parlar català i s’expressa únicament en castellà. Ho explicava Sílvia Galbany en una carta força moderada, on la lectora no pot evitar fer-se una sèrie de preguntes davant l’espectacle de veure la regidora expressant-se en castellà i excusant-se per no emprar la llengua del país:
“Davant de tot això, la meva pregunta és: no la fa reflexionar ser catalana, fer vint any que viu a Cabrils i els més sorprenent, ser regidora d’Ensenyament d’un poble de Catalunya i no ser capaç de parlar la seva pròpia llengua? Tot això sense esmentar que forma part d’un partit nacionalista i catalanista com CiU. Pensi-ho una mica si us plau”.
No caldria afegir res més a les reflexions de Sílvia Galbany: és vergonyós que els polítics d’una força política catalanista com CiU, impulsora de la normalització lingüística, puguin tenir la barra de no parlar la llengua després de viure 20 anys al Principat. Aquells qui critiquen tant el català de Montilla -i la crítica és lícita, és clar- potser farien bé d’examinar-se de portes endins i resoldre abans aberracions com les de Cabrils.
