Els de sempre units contra Catalunya, però a bufetades per capitalitzar la movilització
D'Espanya i catalans, la plataforma que va organitzar la concentració del passat 12 d’octubre ha hagut d’emetre un comunicat per recordar que ells són els organitzadors i el caràcter no partidista de l’acte. La pancarta amb el lema 'ESPANYA SOM TOTS/ESPAÑA SOMOS TODOS’ la portaran representants dels grups i un únic representant de les formacions polítiques que s’hi adhereixin. Sembla que el PPC i Ciutadans han fet intents per capitalitzar la concentració a Barcelona.
El bo i millor de cada casa donant suport al manifest
Pel que fa als representants dels partits polítics, del sector PP hi ha Esteban González Pons, Esperanza Aguirre, Alejo Vidal Quadras, Jaime Mayor Oreja i el també eurodiputat Carlos Iturgaiz, a més de María San Gil. La direcció del PP hi dona suport. Per part del PSOE, Joaquín Leguina, l'exsecretari general del PSE Nicolás Redondo Terreros, i el extinent d'alcalde de Bilbao Teo Uriarte. Del sector progre el diputat d'UPyD Toni Cantó, Albert Rivera de Ciutadans i l'exdiputat d'IU Pablo Castellà.
Entre les “vedettes” intel·lectuals el peruà i Premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, el dramaturg Albert Boadella, el catedràtic de Sociologia Amando de Miguel, la professora Gotzone Mora, el exmagistrat del Tribunal Suprem Adoldo Prego, o el catedràtic de filosofia Gustavo Bueno en formen el gruix.
I les entitats de sempre: HazteOír, el sindicat Manos Limpias, associacions de víctimes del terrorisme -AVT, Voces Contra el Terrorismo i la Fundació Gregorio Ordóñez-, i com no, el Fòrum d'Ermua, D’Espanya i Catalans, Convivència Cívica Catalana, i 12-O Moviment Cívic. I la cirereta: el funcionari de presons segrestat per ETA, José Antonio Ortega Lara.
Un manifest que recorda les diatribes de campanya de Camacho i Rivera
El manifest assenyala que l '”èxit dels moviments secessionistes provocaria necessàriament la fractura traumàtica d'aquesta realitat històrica –en referència a Espanya-, i implicaria nefastes i impredictibles conseqüències per a tots els espanyols”. “Per això volem manifestar el nostre suport a tots els ciutadans que, per viure en regions on han proliferat els missatges separadors, pateixen cada dia l'exclusió social del nacionalisme i corren el risc real de quedar fora d'Espanya i al marge de la Unió Europea”. I recalca que el “tan esmentat dret a decidir” “no troba empara ni en el dret constitucional espanyol, ni en el dret comparat, ni en el Dret internacional “. “El que sí existeix és el dret dels espanyols a que la legalitat vigent sigui respectada, que les aspiracions polítiques i les reformes es formulin a través de les vies legals de revisió establerts, sempre que respectin els principis constitucionals de reforma, i el fonament exprés que els sosté, és a dir, la indissoluble unitat de la Nació Espanyola “.
