“España pasa a ser el país europeo con más títulos”
La Brunete encarava la final de Champions amb dos posicionaments contradictoris, d’una banda fent de tripas, corazón i desitjant -per imperatiu patri- la victòria d’un equip espanyol i d’altra banda les indissimulades ganes de mostrar-se tal com són, tot anhelant la derrota del Barça. Una mostra de la prèvia i sota el lema “Este miércoles todos somos del Manchester” ens la donava l’inefable Tomás Roncero a les pàgines de l’As:
“Paso de ser hipócrita porque a la gente hay que mirarle a los ojos y decirle lo que sientes. Lo de ser políticamente correcto en el fútbol es absurdo, precisamente porque este deporte deja vía libre a que cada uno muestre sus emociones olvidándose de su estrato social o su poderío económico. La pasión por esta bendita locura nos iguala a todos. Y ahí estamos el 99,99% de los madridistas, que esta noche vamos con Cristiano y con Rooney. ¡Además irán de blanco!”
Declaracions sinceres dignes d’agrair i no menys sincera la definició que ens fa del Barça un tal Edgar Ayala Ruiz, també a les pàgines de l’As del 30 de maig:
“De un tiempo a esta parte, si algo define al barcelonismo es su mala educación. No han sabido celebrar ninguno de los títulos que han obtenido este año sin insultar al Madrid, algo impropio de un equipo grande, pero no se han quedado ahí, llevando a cabo actos punibles según la Constitución Española en la final de la Copa del Rey. Incluso llegaron a repartir octavillas antes del partido, en las que se incitaba a todo el mundo a injuriar tanto al himno como a la Corona. ¿Cuál fue la respuesta de Don Juan Carlos? Ir el miércoles a Roma a apoyar al Barcelona. Pero no sólo eso, se mantuvo en todo momento cordial con Laporta, hasta el punto de que llegó a estrechar su mano celebrando uno de los goles”.
Tornant a la prèvia del partit, l’Espanya oberta, multicultural, bilingüe i cosmopolita es preparava per encolomar-nos la retransmissió més NO barcelonista i més No catalana de la història. La d’Antena Trash s’estudiarà a les facultats com a model de NO retransmissió, i la de Canal + l’haurà d’estudiar la Junta Electoral Central per haver plantejat el partit com si d’un espai electoral del PSOE es tractés, amb més primers plans del ZP que no pas de la banqueta del Barça. I sort encara que els de la Ser no van aconseguir esquitxar la samarreta del Barça amb el logo de Madrid 2016 tal com lamentava en Francino (Carles/Carlos), al Hoy por Hoy. Desconeixem però, si la tunteta Anchels Barceló es va posar la samarreta del Barça per presentar Hora 25.
La quantitat de NO barcelonistes o sospitosos barcelonistes a la llotja presidencial, tampoc era massa bon presagi. El Rey amb el Barça per imperatiu legal: “el Rey se debe a todos los equipos españoles”. El Gran Mentider Zapatero amb el Barça per interès: “Hemos ganado la Eurocopa (con la selección nacional), hoy la ‘Champions’, y ahora vamos a ganar el Mundial”. El Montilla amb el Barça per obligació, doncs no li agrada el futbol. I ja sabem que si ets català i no t’agrada el futbol: “o ets de l’Espanyol, o del Madrid, o les dues coses alhora”. En Platini recordant-li al Zapatero que: “el fútbol español está muy fuerte” El Berlusconi roncant, dormint la mona i despertat amablement per la tos del JuanK (les bacanals amb adolescents són esgotadores).
Però la cosa no va passar d’aquí i tret dels 10 primers minuts de joc, on els jugadors encara estaven immersos en l’emotivitat de la pel·lícula preparada pel Pep i visionada just abans d’iniciar el partit, el Barça es disposava a oferir una nova exhibició de futbol exquisit. Exhibició difícil de digerir pel Pelopincho Martínez de Canal + que davant la extraordinària parada de Valdés a un remat de Cristiano Ronaldo, no va poder reprimir l’alegria de cantar GOL del ManU. Gol que hauria escorçat distàncies. I un desconcertat i agressiu Cristiano Ronaldo fent mèrits per fitxar pel Madrid: “Se le vio rabiosillo, sí, metiéndose en entreveros, dejando un poco incluso la impresión de que ya piensa en madridista, pero fuera de eso no hay nada que reprocharle”Relaño dixit.
Bé, la final de Roma ha coincidit en plena campanya per a les eleccions a la presidència dels dolents i al parlament europeu. La Brunete, fora de sí davant la imminent tornada del ser superior, ha hagut de fer grans esforços per aparentar més interès pel triplet que no pas per la llista inacabable d’entrenadors i jugadors que farceixen l’agenda del Tito Floren, com la l’anomenen carinyosament.
Després de la veritable i autèntica roda de premsa plurilingüe feta a Roma per en Pep Guardiola, els brunètics ja s’ha afanyat a destacar les llengües que parla el darrer candidat a la banqueta merengue, el xilè Pellegrini: castellà, espanyol, xilè, argentí I algunes nocions de valencià i català, com a mínim. I ja que parlem de Roma, a destacar les sorprenents declaracions del candidat del PP i col·lega del negreru Alejo, Don Jaime Mayor Oreja, que fent honor al refrany: a mayor oreja, menor cerebro, justificava les declaracions del cardenal Cañizares, bo i fent apologia de la pederàstia. El Vaticà, amb el noble afany de contribuir a combatre aquesta plaga, ja es planteja si és preferible fer llistes dels seus membres pederastes o simplement fer llistes dels que no ho són. Acabarien abans.
Caldrà està amatents i vigilar que l’últim any Laporta no sigui aprofitat per tota la conjunció d’indocumentats voltors de l’entorn blaugrana per enfonsar i anorrear la gran feina feta. Que l’esperit del Johan, del Jan, del Txiki i del Pep ens preservi del Grup Godó, del nunyisme, del sandrisme i de la multinacional Nike, amén. I que ens protegeixi també dels quintacolumnistes al servei del Tito Floren, que, a part de president dels dolents, és aquell personatge que remena les cireres al denominat sector negocis de Convergència.
“España pasa a ser el país europeo con más títulos” 
