Sempre que he seguit un desplaçament del Barça ho he fet totalment per lliure. Aquesta vegada però, en lloc de seguir la meva rutina habitual m’he desplaçat a Praga a través de l’agència oficial de Barça, que com tots sabeu no és del Barça tal com ens van prometre en campanya electoral, sinó que qui fa les funcions d’agència no és altra que Halcón Viajes, la empresa que va col·laborar cedint els seus locals per a la recollida de firmes de la candidatura d’en Sandrusku Rosell i que és propietat del senyor Juan José Hidalgo (lo mío bien, gracias) reconegut i reputat soci mandrilista.
Halcón Viajes és qui organitza, però l’avió que ens porta cap a Praga és un Airbus 380 de la companyia txeca Holidays Csa, un avió amb una capacitat lleugerament superior, per exemple, a la de l’avioneta Cessna PT-XIB, l’aparell que va passar per les mans del nostru president proporcionant-li espectaculars beneficis a l’estil d’aquell famós gallec sense estudis que la llegenda explica que es va fer milionari de la manera més senzilla: yo compraba a 2 y vendía a 100, y con este simple 2 por 100 me hice millonario (llegir-ho amb accent gallec).
Calculo 180 culers a l’avió. Observo una mitja dotzena de samarretes del Barça, algunes bufandes, gorres i anoracs. No veig cap rastre de simbologia Qatar. Error d’apreciació per part meva: mentre esperem per recollir la maleta observo tres samarretes (3) de Qatar Foundation. Els usuaris, per sort, amb edats aparents més properes als setanta que no pas als seixanta, detall que confirmo quan els sento parlar de les seves vivències viatjant amb l’Inserso. Cal dir també que les samarretes van augmentar molt considerablement el dia del partit amb predomini abassegador de les blaugrana d’Unicef i les negres de Qatar. Curiós veure famílies i/o parelles lluint ambdues samarretes indistintament en una variada representació de seguidors culers on hi destacava una nombrosa presència de convilatans de l’Oriol Romeu i també una simpàtica representació de la gent de Sang Cule (salutacions des de l’autocar 4)
El personal d’Halcón Viajes el podríem considerar més que correcte tot i les dificultats manifestes entre distingir uns 2/4 de set per exemple, d’unes 17:30 hores, o que el màxim responsable de l’expedició, després de quedar-me a deure 10 euros a l’hora de cobrar-me una excursió el primer dia, ja no l’he tornat a veure més.
A l’hotel, i després a la resta de Praga, observo que el catalans estem al mateix nivell que els espanyols pel que fa a la qüestió idiomàtica. La majoria d’informacions són en txec, anglès, alemany o rus, A vegades italià o francès i molt molt poc en espanyol. Al televisor del hotel la llista de canals és llarguíssima, però en català -per descomptat- no n’hi ha cap. En espanyol només hi ha Telemadrid i Russia Today. Veient com RT emet 24 hores seguides, per la tele, per Internet, sense publicitat i amb tres idiomes, castellà, anglès i àrab, no puc evitar pensar en Barça TV i el miserable espectacle ofert per la directiva sandruskera que amb la seva visió botiguera del concepte benefici ha deixat escapar una gran oportunitat per difondre els valors del barcelonisme per tots els racons del planeta futbol. Una opció que no té preu ni es paga en diners.
Sobre el tema de la llengua ens comentava una de les guies natives que durant l’ocupació soviètica era obligatori estudiar rus, però que ara ja no calia i que molta gent ja no el parlava. Jo li vaig comentar que durant l’ocupació espanyola sempre se’ns ha obligat a estudiar espanyol, però que si un dia ens separem d’Espanya pacíficament com van fer l’any 1993 Txèquia i Eslovàquia, no només no prohibiria ensenyar espanyol a Catalunya, sinó que fins i tot estaria encantat de potenciar-lo i parlar-lo tranquil·lament amb els nostres veïns d’Espanya. Clar que escoltant les declaracions del bromista i pare de la constitució, Peces Barba, reivindicant el dret de conquesta, molt em temo que la separació, de pacífica en tindrà ben poc.
La megafonia de l’estadi, a diferència del Bernabeu, va tenir tot el detall de dirigir-se en català a l’afició culer. Un estadi, per cert, amb seients i files a prova de Tanoka Bosch, Un tanoka que avui titulava la seva crònica d’aquesta manera: “Guardiola arriba als 200 partits. Llàstima que no arribarà als 400”. Sense paraules.
Praga, més concretament el nucli antic, és d’una bellesa extraordinària. Sembla una ciutat de figuretes de pessebre. No tant la part més nova on la sobrietat dels edificis i la poca llum li donen un aspecte a vegades sinistre. Em va sorprendre positivament, tractant-se de tots sants, no veure simbologia Halloween pels carrers. Una festa importada i artificial que no suporto, No em va agradar, en canvi, veure un enorme rètol lluminós de KPMG que destacava en mig de la foscor.
A la tornada de Praga m’assabento que una del temes més destacats han estat les declaracions post partit del nostru president Sandrusku. Sembla que haurien provocat molta més vergonya del que ja és habitual. També m’he trobat amb una altra extraordinària nota al Facebook d’en Xavier Sala i Martin. Interessant nota on s’amplien algunes informacions que ja van aparèixer a la primera jornada del judici sobre la impugnació de l’assemblea de compromissaris de l’any passat..
I del partit què? Doncs que després de la nova exhibició golejadora d’en Leo Messi, estem expectants per saber quina nova campanya s’inventaran a cala Central Lechera.
