Vicis privats, públiques virtuts.

Finalment el Govern del PP ha trobat la manera de treure l’Estat Espanyol de les darreres posicions dins les estadístiques més negatives dels països occidentals! Tant  de temps de dubtes i incerteses  han quedat enrere i ara, sortosament, els ciutadans espanyols no s’hauran d’avergonyir  de les dades  de  l’atur, la pobresa o la  violència  de gènere.
El proppassat  22 de juliol un diari de la Villa y Corte anunciava  les mesures preses pel Ministeri de  Sanitat i Igualtat  per combatre aquest problema de la violència masclista. Les estadístiques calien ser refetes amb nous paràmetres. Així, una senyora  amb un ull de vellut i una fissura de costella ja no formarà part de l’estadística oficial  si no passa, almenys, 24 hores hospitalitzada.
En aquest sentit, seria interessant que el ministeri enviés una circular als maltractadors per tal que ajustin les pallisses, no sigui que se’ls vagi la mà i  malmetin les xifres. D’aquesta manera, quan davant països que s’escandalitzaven de  les dades que sobre aquest problema presentava l’estat espanyol es presentin les noves estadístiques, hauran de reconèixer al govern popular la increïble,  mai millor dit, feina feta.
Jo aplicaria aquest model a d’altres àmbits, i així, per començar, a l’atur i els índex  de pobresa.
Per exemple, si un aturat penja un quadre a casa seva hauria de ser exclòs com a tal de l’EPA, l'enquesta de població activa, ja que, d’actiu,   n’està. Jo fins i tot l’inclouria dins el sector de decoradors i/o estilistes d’interiors, mirin vostès.
En el cas de la pobresa cal dir que hem fet un còmput massa estricte i caldrà, com en el cas de la violència de gènere, revisar els paràmetres. En la línia del ministeri, jo apunto la possibilitat que qui mengi, si més no, un cop cada quaranta-vuit hores  sigui situat per damunt del llindar de la pobresa. Amb una modificació tant senzilla, imagini’ns quants nivells pujaria l’Estat espanyol  en relació als seus veïns en cohesió social!
Certament, igual que pensaran  segur vostès , hi ha temes amb els que no es pot fer broma. La dramàtica situació de milions d’aturats, de nens pels quals s’han de mantenir oberts els col·legis per garantir-los almenys  un àpat el dia,  de  dones que tremolen en sentir les petjades de les seves parelles…no, no és per fer broma. Només es tracta de dur a l'extrem  l'absurd, de palesar  la irracionalitat de la raó  dels populars i el menyspreu envers la ciutadania, envers les persones, en resum.
I més  quan  la màxima conservadora de les aparences, l’estupidesa de qui vol confondre els números amb la vida, ens remet als valors més hipòcrites del segle dinou. El vici sigui, però portes endins.