És impressionant el poder d’un espot, d’un anunci publicitari, d’una marca, d’un símbol… i tot el que representa. Estem rodejats de publicitat i el nostre cervell d’una manera totalment inconscient associa i dóna un valor determinat a les marques. Això fa que els nostres actes quotidians del dia a dia ens defineixin quines són les marques que consumim i perquè. Anant més enllà, fins i tot decidim sense voler quin tipus de marca consumirem en una determinada situació en funció del que vulguem aparentar. Àdhuc ens pensem que obtindrem un major plaer consumint una determinada marca pel sol fet de tenir-la situada al nostre cap en una posició privilegiada. Segurament aquest plus de gaudi sigui només psicològic. Això és així perquè els grans publicistes saben fer bé la seva feina i ens col•loquen allà on ells volen les seves marques (han de ser publicistes bons, és clar).
Després d’aquesta enrevessada introducció aniré al quid de la qüestió. Us heu fixat que des de fa uns anys totes les campanyes que provenen de la Generalitat de Catalunya ja no es firmen com a tals?
La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les Corts Reials Catalanes i estem parlant dels anys 1208-1276. Això indica que podria fer exactament 600 anys que la Generalitat de Catalunya es diu “Generalitat de Catalunya”.
I, de cop i volta, el govern amb majoria socialista ho va canviar. Des que els socialistes estan al poder, sobretot al principi, tota campanya procedent de la Generalitat de Catalunya es firmava com “Govern de Catalunya”. Ostres tu, un petit canvi, però amb unes intencions amagades enormes.
I quines eren? Doncs ara entendreu el perquè de la meva introducció. Els assessors publicitaris del govern socialista van arribar a la conclusió que la gent associava “Generalitat de Catalunya” (i totes les campanyes que es fessin des del govern i per tant, des de la Generalitat) a Convergència i Unió. Tota acció del govern de CiU, durant 23 anys al govern, sempre es va firmar de manera institucional amb el nom de “Generalitat de Catalunya” ja que és el nom de la institució. Per tant, segons els gurus publicitaris, la gent inconscientment atorgaria una acció del govern socialista a CiU pel sol fet de signar-la amb un “Generalitat de Catalunya”. Així, per evitar aquesta associació mental inconscient de la ciutadana, el gurú número u, com tots sabem, Lluís Bassat, se la va empescar per canviar el nom: “Govern de Catalunya”.
Imagineu-vos si n’és de forta la publicitat, el món del màrqueting i de les marques. Tan fort com per poder canviar el nom d’una institució de 600 anys de vida…
