Que el periodisme no està en la seva època de màxim apogeu -o d’or- em sembla que és més que evident, fins i tot sense cap necessitat d’anar a buscar exemples dins la premsa esportiva de masses. La veritat però, és que els diaris mesells catalans segueixen tenint una alta capacitat per sorprendre’ns, malgrat que ja els n’hem vist fer de tots colors.
És possible que avui hagin vist gent traient la llengua per les xarxes. Ah! El titular d’avui de la premsa goda deia així: “El gobierno [de España] se plantea un gesto con la lengua catalana”. Al subtítol de La Vanguardia llegíem: “La reforma de la Constitución podria incluir el reconocimiento de la identidad cultural de Catalunya”. “Reforma” de què? “Gesto” de què? “Identidad” què? El Govern del PP en cap moment ha dit que reformarà la Constitució més enllà de dir que es pot parlar d’alguna cosa, però mai de res que pugui trencar el marc de convivència del 1978, o sigui, la Unitat indivisible de bla, bla i bla.
Tant La Vanguardia com El Periódico fan molta gràcia. Semblen aquells diaris esportius de bar en els quals hom hi troba caricaturitzada l’essència del hooliganisme més barroer de la gent que segueix el futbol. Allò d’esperar l’error o el regal de l’altre per magnificar-ho, com si cada setmana comencés una nova era. Res més enllà que no sigui fruit de la desesperació. La sequera d’ofertes polítiques provinents de l’Estat dura massa i els diaris catalans supporters de la causa defensada pel PPSOEC’s han passat molta gana. Ara, l’Operació diàleg’ els ha obert les portes del cel i s’hi aferren com un ferro roent. Un gest. D’aquí el hastag #UnGestAmblaLlenguaCatalana, i totes les llengües de gent diversa que han vist per les xarxes. Meravellosa i simpàtica reacció una vegada més del poble, allunyant-se l’insult fàcil.
Ara és allò de recordar que si esperen que després de cinc anys de manifestacions i actes absolutament massius per aconseguir que el govern central es planegi “un gesto con la llengua catalana”, reconèixer la identitat cultural de Catalunya, i nicieses diverses en la mateixa direcció, aturaran el nostre desig, van ben torrats. Es pot tenir una mentalitat esclava, però no hauríem d’arribar al nivell dels escalfallits. No pateixin, que el titular no se l’ha cregut ni Màrius Carol. A qui sí que li haurien d’estirar les orelles és al recentment reescollit lehendakari Íñigo Urkullu. Avui ha afirmat que el concepte d’independència, en ple segle XXI, és “pràcticament impossible”. Les declaracions són ben pròpies de la Convergència de just abans de fer el salt cap a l’independentisme. Ara només falta que el poble faci una bona sacsejada al tauler basc.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
