L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciat aquest divendres al matí que després de la mort, el passat 21 d’abril, del que fos president d’honor del Comitè Olímpic Internacional però també “delegado” de Deportes del règim franquista i destacat falangista, Juan Antonio Samaranch, proposarà que el Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona porti el seu nom.
Com pot ser que mentre que molts patriotes que van patir l’exili, la repressió i, fins i tot, la mort encara no hagin vist recompensat el seu patiment? I, per contra, a un membre destacat i col•laboracionista del règim franquista se li retin honors de cap d’estat. Perquè Samaranch no era un simple peó del règim; Samaranch va ser una part activa del franquisme, es va aprofitar com molts altres del franquisme per enriquir-se, mai es va penedir de la seva gestió de servei de la dictadura.
És un insult als veritables demòcrates la proposta de l’alcalde de Barcelona de posar el nom de Samaranch a la Fundació Barcelona Olímpica, una institució amb representació de les diferents institucions i membres de “la societat civil”. Són membres actuals de la fundació, segons la seva pàgina web, entre altres Pere Alcover (regidor d’esport de l’Ajuntament de Barcelona, sempre disposat a posar impediments a les activitats de les seleccions catalanes), Alejandro Blanco (President del Comitè Olímpic Espanyol, un patriota lògicament espanyol), Jaime Lissavetzky (Secretari d’Estat Espanyol d’esports, un altre lluitador en favor d’Espanya), Anna Pruna (Secretari a d’esports de la Generalitat de Catalunya. Hi estarà d’acord? Ni tant sols que sigui per dignitat, te que dir que no!,) Juan Antonio Samaranch, (vocal vitalici, el falangista mort) i els vocals Josep Miquel Abad, Romà Cuyàs, Leopoldo Rodés i un representant dels voluntaris.
Però el súmmum de tot plegat és el secretari de la Fundació, Raimon Bergós i Civit; us recorda alguna cosa? Va ser l’home clau en l’escàndol del Palau de la Música perpetrat per Millet i Montull. Era el secretari del Palau fins que va ser destituït, màxim expert en fundacions on avui encara segueix sent el secretari de la Fundació Olímpica Barcelona, segons la mateixa fundació.
L’esperit franquista segueix present , lamentablement, a moltes de les nostres institucions i centres de poder. Els Samaranch, els Millets, els Montull, els Bergós,…sobreviuen al franquisme i a sobre volen que la democràcia els premií.
