A vegades considero que els independentistes que escriuen a la premsa i a les xarxes socials són massa cofoistes. És un fals optimisme, una actitud infantil i estúpida que fa mal a tota la col•lectivitat catalana. També alguns dirigents de partits sobiranistes cauen en aquesta dèria simplista. Alguns dels nostres compatriotes es pensen que això de la independència serà bufar i fer ampolles i no és així. Tenim molts problemes de tota mena. Ens calen molts blindatges -socials, polítics i vitals- a més, a Catalunya hi ha gent que viu -les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana- al servei de la causa unionista/assimilacionistes, simplement per fer mal a tot el país català, independentment de la llengua que parlin.
Cal tenir molt present que els catalans som llatins, tenim molts defectes. No som germànics ni anglosaxons; és a dir, no som disciplinats i tot ens costa molt: en diners i esforç. Per altra banda, la cultura política del país continua essent d'un molt baix nivell. Estem massa obnubilats amb el consumisme simplista i postmodernista i la publicitat obsessiva (per exemple la publicitat maldestre dels automòbils i els mòbils). Ens cal més formació política bàsica. Ens hem d'enfortir i adquirir més coneixements polítics,econòmics i socials, per tal d'estar preparats per a fer front als nostres adversaris i enemics, els quals -encara que sembli el contrari- són molt poderosos i prepotents. A més, cal tenir molt present que la crisi europea actual no ens beneficia gens; és més, considero que aquesta Europa, afeblida, poruga i amb una gran manca de lideratge polític va molt en contra del procés d’emancipació nacional de Catalunya.
