M'he topat amb un anunci que m'ha resultat un xic enguniós tot i reconèixer que la producció no és del tot dolenta. De fet, el que transmet aquesta coneguda marca alimentària espanyola m'ha obligat a escriure aquest text per treure'm de sobre la 'crisi' que l'espot en qüestió ha afligit sobre mi. Una mena d'estat mig depriment que et recorda coses i fets despreciables de la vida mateixa. Aquella estranya sensació depressiva que et fa pensar que tot decau. Pura antigalla que put a resclosit, banyada amb or fals que es torna verdet, abandonada en qualsevol racó llòbrec d'una metròpoli postsoviètica. Fred, molt fred i pa sec.
Quanta misèria mental en aquest relat publicitari provincià, mare meva. T'omple de pena veure la decadència d'aquest país rabiosament bluf que presenten i que sempre ha estat la riota de tothom. País de cabres i de funcionaris, que diria aquell. Quanta grisor en una societat que sempre ha restat subsidiària, quanta mentida de tota una administració que és campiona mundial en suspensió de pagaments de la història. La seva paradoxa sublim és haver estat el país precursor en el pensament econòmic modern al s.XVI -amb la seva escola arbitrista salmantina- fruit d'haver trencat reiteradament la caixa a causa de la mala gestió econòmica que la corona castellana practicava amb els metalls preciosos que li arribaven del nou continent. Líders conjunturals en el pensament per tanta corrupció i misèria que produïen, un resum perfecte del que són i representen.
Si França és l'ensarronada total, Espanya és l'ensarronada total i decadent. Són en definitiva, i tal com palpo en aquest anunci, la buidor intel·lectual que representa un pallasso postguèrric en blanc i negre i també aquella mena de festota castissa que s'organitza al voltant del Palau de Congressos de Madrid cada 22 de desembre, quan es dona cita aquell funest esdeveniment de 'El sorteo extraordinario de Navidad'. Tot un espectacle supersticiós que transpua penúria i que ha marcat el tarannà de tantes generacions d'espanyols. L'esperança és una butlleta, la il·lusió és el joc. Sort vs emprenedoria. Miracle vs tenacitat. Un país per oblidar ben aviat…
AQUÍ TENIU L'ANUNCI
Bon Nadal a tothom.
