Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Treballem com mai i somriem que estem forjant la República Catalana!

 Des de la nit del 27 de setem­bre han pas­sat coses molt estranyes, dolentes, i mal­vades fins i tot… Hi ha hagut ale­gries, llà­grimes, impotèn­cia, ràbia, injus­ticíes… I just en […]

Èric Bertran
Èric Bertran 11/01/2016
 Des de la nit del 27 de setem­bre han pas­sat coses molt estranyes, dolentes, i mal­vades fins i tot… Hi ha hagut ale­gries, llà­grimes, impotèn­cia, ràbia, injus­ticíes… I just en començar aquest últim cap de set­mana tots ja teníem clar que anàvem a noves elec­cions. Ho teníem clarís­sim, estàvem men­tal­itzats, fins i tot en teníem ganes per recla­mar ordre i justí­cia. Avui teníem un pro­grama espe­cial pre­vist, de fet l’editorial d’avui ja estava escrit i no, no és aquest. No s’hi assem­bla en res, ni en el to, ni en les formes, ni en els protagonistes.
 
Fa 48h començava un cap de set­mana tràgic de con­se­qüen­cies molt difí­cils de pre­veure pels anhels de llib­er­tat d’aquest poble. I tot va can­viar en qüestió d’hores, de min­uts, de segons… El Pres­i­dent Mas sem­pre ens sor­prèn –i ja ens va avisar fa uns mesos que davant moments excep­cionals hi hau­ria deci­sions excep­cionals– i diss­abte va tornar a capgirar-​ho tot fent un pas al costat, un pas que el dig­nifica, que el farà estar als lli­bres d’història, que el farà ser el primer pres­i­dent de la república cata­lana independent.
 
És un pas d’estadista, sense prece­dents, és quel­com que no li podíem dem­a­nar i ni se li va dem­a­nar des del seu entorn, per què? Doncs perquè seria pro­fun­da­ment injust. Com alguns van ser injus­tos durant les nego­cia­cions. El pas del Pres­i­dent és una lliçó exem­plar que alguns hau­rien d’aprendre perquè serà recor­dada i, de ben segur, com­pen­sada. Catalunya no perd a Artur Mas, de fet, Catalunya guanya el cap­i­tal polític d’Artur Mas al servei del Gov­ern, al servei d’una ide­olo­gia i amb plena llib­er­tat per poder centrar-​se en sen­tar les bases de la nova república cata­lana. Això és bo perquè tan impor­tant és fer bé la inde­pendèn­cia com crear bé la República Cata­lana i lluny de pop­ulismes. Sem­bla el mateix però no ho és. Ara tin­drem un gran cap­i­tal polític ded­i­cat molt cen­tral­ment en això. I l’ajudarem.
 
I que guanyem amb aquest pas? Que el procés con­tinua enda­vant, sense més incerte­ses més que les pròpies del procés que ja en són moltes perquè no serà fàcil. Però esperem que no hi haurà més entre­bancs per part d’independentistes. Ahir, que vaig estar al Con­sell Nacional de Con­vergèn­cia, puc explicar el més impor­tant que hi va pas­sar: els aplaudi­ments. D’amplaudiments n’hi ha de tot tipus, de fet, estan sobreval­o­rats perquè avui en dia s’aplaudeix per tot i per com­pro­mís. Però els d’ahir eren aplaudi­ment sen­tits, aplaudi­ments eterns, aplaudi­ments amb llà­grimes, aplaudi­ments de reconeix­e­ment, aplaudi­ments que parlaven per si sols, aplaudi­ments històrics, ovacions.
 
També hem guanyat un nou Pres­i­dent. Diss­abte molts no el coneix­ien. Ahir tots els qui van seguir el debat d’investidura el van conèixer, o el van començar a conèixer. Viu l’independentisme des de jove, és activista, culte, ha cor­regut món, té una exper­ièn­cia de gestió reconeguda, parla molt bé i cinc idiomes, té mà esquerra i caràc­ter. El seu nom­e­na­ment va ser una sor­presa per tothom i una sor­presa a tothom va donar. De moment, les estruc­tures d’Estat de Madrid ja no van poder fer cap de set­mana i… Segu­ra­ment els deixarà sense molts caps de set­mana. Don­aven el procés per enter­rat, i retorna amb força, valen­tia i sense pèls a la llen­gua. Aquest va ser el seu com­pro­mís, jun­ta­ment a que només es deu a la sobi­ra­nia i legal­i­tat del Par­la­ment de Catalunya.
 
Ara sí, comença el que hau­ria d’haver començat el 28 de setem­bre. Ara si, preparem-​nos pel ver­ti­gen, per la guerra bruta de ver­i­tat, per des­obeir la legal­i­tat espany­ola, per obeir la nova legal­i­tat cata­lana que s’anirà cre­ant ràp­i­da­ment. I tre­ballem, tre­ballem molt, moltís­sim per eix­am­plar la majo­ria social. En tot cas, des d’aquest pro­grama, des de la Fun­dació Nous Cata­lans, de Con­vergèn­cia ens hi com­pro­m­e­tem. Dia i nit fins la vic­tòria abans de 18 mesos. Comença el compte enrere i així li ho comu­ni­carà avui la pres­i­denta del Par­la­ment, Carme For­cadell, al cap de l’Estat espanyol, el rei Felip. I men­tre tre­ballem com mai ja podem començar a vibrar, a saltar, a som­ri­ure i a cridar: benvinguts a la república cata­lana que avui ja estem forjant!
 
www​.ericber​tran​.cat

Relacionats