Més Que Un Club treu tres valuosos punts amb més dificultats de les previstes pels analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina i els seus fidels lectors, i perfectament previstes per qualsevol afeccionat al futbol que nodreixi la seva ment amb informació i no amb agitació carajilloperiodística de nivell José Zaragoza o David Madí. El partit va oferir els sobressalts que ofereixen els compromisos que perillosament els culers s’estan acostumant a prendre’s com a molestos tràmits, cosa que és comprensible si la responsabilitat d’imprimir ritme i intensitat al joc correspon a un lluç assolellat i messell encimbellat pels espanyols i els kol•laboràtxniki locals.
Els “russos”, terme emprat per les estrelles radiofòniques del Grup Godotis per referir-se als ucraïnesos, ben aviat varen fer afluixar l’esfínter al sossi, que no és res d’enorme mèrit, siguem clars, però posava de manifest el ronaldijament col•lectiu de la tropa, entre la qual va destacar un Messi incapaç d’aprofitar l’autopista que el lateral esquerre injectat de vodka, Iarmolenko, deixava a la seva esquena en cadascuna de les seves esbojarrades pujades. Puyol i Piqué varen ser dels pocs que varen estar al seu nivell per impedir un incendi a càrrec del tanc Milevski i de les restes d’un Xevxenko que segurament li seria més útil al sector negocis de CDC que no pas al seu equip. Una nova brillant intervenció de Busi-solutions reloaded passant novament de cap una altra excel•lent pilota a l’esquena de la defensa blaugrana va ajudar a malmetre la salut cardiobascul•lar del sossi, injustament salvada pel mateix Valdés al què menystenen i menyspreen.
Caldrà per tant, recordar al sossi, que cert porter que el Conducator va fitxar per 900 quilos de l’any 96, va encaixar quatre gols, a quin més espaterrant, contra aquest mateix equip, amb Darth Van GAL a la banqueta, el Conducator a la llotja i els nazis al gol nord. Avui, tot plegat, no és ben bé així. Laporta demissión.
RUBIN KAZAN – INTER 1-1
L’entrenador del Grup Godotis segueix passa a passa, puntet rere puntet, en la seva pacient, tenaç lluita per conquerir aquesta Champions, insistint-nos amb partits com aquest, en com n’és d’important el resultat, el guanyar, per damunt de jugar bé, tant de toquet i tanta bajanada. Tant és així que Pitu Abril va ejacul•lar generosament mirant el partit. Lamentablement, la croada de Mou pot ser que li duri el mateix que duri la lligueta d’aquest grup, però si més no tindrà temps d’ensenyar al món com es pot desproveir de tots els seus atributs i despullar de qualsevol idea de futbol tot un grapat de bons futbolistes. D’altra banda el partit deu haver estat d’allò més educador per a un Samuel Etoo que potser encara no s’adona d’on és ara, però que segur que es deu començar a adonar d’on era abans.
FIORENTINA – LIVERPOOL 2-0
L’Spanish Liverpool ha fet un gol en dos partits i comença a fer pudor de candidat a deslliurar-se de l’Afganistan League, per bé que s’hi haurà d’esforçar més atesos els quatre gols encaixats pel seu màxim competidor.
DEBRECENI – OLYMPIQUE LIÓ 0-4
Els hongaresos augmenten el seu avantage, aquest cop gràcies al gol average, davant l’Spanish Liverpool, en el seu frec a frec per evitar el càstig de l’Afganistan League. L’Olympique confirma el seu bon moment i ofereix una de les poques exhibicions que li queden poc abans de tornar a ser despatxat en les eliminatòries seguint la tradició dels clubs francesos a Europa.
UNIREA – STUTTGART 1-1
L’Suttgart ret el seu particular homenatge a Angela Merkel amb un intel·ligent empat a Romania, resultat que no fa perillar les inversions del gegant alemany a la seva colònia del Mar Negre i que tanmateix deixa segon de grup l’equip de Baden-Wüttenberg, regió que Jordi Pujol va fer popularitzar a Catalunya en comparar-la amb el nostre país, cosa que com ens mostra el seu equip de futbol, no deia res a favor dels alemanys.
RANGERS – SEVILLA, 1-4
Er Mehó Equipo der Mundo orina generosament la cara dels unionistes probritànics i això és quelcom que sempre és motiu de satisfacció, ja que d’altra banda al més de maig l’orgia de gols del sempre excessiu i innecessari equip andalús haurà resultat del tot inútil a altres efectes. D’altra banda i com a prova contra el Platinato que hauria destapat el nostre company Urdin-Gorria, podem aportar l’evidència de la samarreta blanca que portava el col•legiat, que desmenteix les nostres teories i anuncia la decadència villarista i l’ascensió de Mejía Dávila al capdavant dels estaments futbolístics mundials.
ARSENAL – OLYMPIAKÒS 2-0
Els del nord de Londres encarrilen el passi a vuitens mantenint el seu excel•lent nivell de joc dirigits per Cés i destacant-hi Van Persie, que després del partit va anar a dipositar al British Musem els melucs de l’exmadridista Raúl Bravo. Arshavin va sentenciar després que Cés el veiés desmarcat aproximadament cinc o sis metres per davant l’últim defensa, en jugada que popularment és coneguda com a fora de joc.
AZ ALKMAAR – STANDARD LIEJA 1-1
Repartiment de punts en el derbi del BENELUX amb Ronald Koeman a la banqueta holandesa, en un partit que evoca els mítics enfrontaments de belgues contra holandesos dels temps de l’Anderlecht, el Bruges, el Mechelen, l’Ajax, el Feyenoord, el PSV … això que sembla una comparació escandalosa, no ho és tant si tenim en compte que Jorge Fernández Díaz ha comparat el Valle de los Caídos amb el cementiri dels soldats aliats a Normandia.
BAYERN – JUVENTUS 0-0
El Bayern de Darth Van GAL s’afegeix a la festa d’Angela Merkel i per no incomodar la victoriosa candidata de la CDU cedeix un diplomàtic empat contra els italians, que en el 95% dels partits que han jugat en la seva història no han sortit mai al camp esperant un altre resultat.
GIRONDINS – MACCABI 1-0
Victòria pels pèls dels aquitans contra els assiàtics, que situa els primers empatats a punts al capdavant del grup empatats amb el Bayern, i els segons en un còmode quart lloc que pot acabar condemnant amb tota justícia l’odiós equip de la Fiat a les catacumbes de l’Afganistan League.
CSKA – BESIKTAS 2-1
Les velles querelles entre russos i turcs han perdut sens dubte l’èpica dels temps de la Guerra de Crimea, fins al punt que els primers s’han rebaixat a posar en mans d’un espanyol bocamoll l’antic equip de l’Exèrcit Roig i els segons són incapaços de passar-li per damunt amb el rigor que mereix tot equip d’Abrahamovic.
MANCHESTER UNITED – WOLFSBURG 2-1
Una espardenyada in extremis de Carrick llença els anglesos del culer Sir Alex directes cap als vuitens, on esperem que no hi trobin els dolents i ens donin el disgust de deixar-los fora abans de la final que han de jugar contra Més Que un Club. El Wolfsburg mentrestant, se suma a les celebracions de la CDU completant el 3 de 3 alemany, amb cap victòria dels seus representants.
MILAN – ZÜRICH 0-1
El Milan comença a fer la mateixa pudor que un bus de l’Inserso després de tres hores seguides de revolts muntanya amunt conduït per un Ronaldinho sortint d’un after-hour milanès a l’hora del partit. Dia a dia, nit a nit, matinada a matinada, el protegit del Grup Godotis s’esforça per afegir cada vegada més valor als 21 milions que el FC Barcelona va ingressar pel seu traspàs i que als vomitoris del GG es considerava un regal negligent. I dia a dia, nit a nit, matinada a matinada, l’Inmundo Deportivo contempla amb cada cop més convenciment la possiblitat d’eliminar de la seva hemeroteca digital tot el que varen escriure de l’exjugador brasiler des de l’any 2007.
MADRID – OLYMPIQUE MARSELLA 3-0
La banlieu marsellesa deixa en evidència la galàxia en un primer temps en què els amics provençals s’haurien d’haver avançat al marcador, cosa que eviten amablement per no deslluir la campanya Madrid 2016 i aconseguint finalment mantenir immaculada la seva casella de punts i situar-se en unes perspectives de supervivència semblants a les de Ségoléne Royal i el “socialisme” francès. La galàxia es manté fidel als dictats del seu comandant Molowny-Pellegrini (“sortiu tu, tu i tu i feu-vos-ho com vulgueu”), dins un vestidor que cada cop més supura els nobles principis que regeixen a tots els estaments de les espanyes i particularment a la seva destil•lació de la capital de l’imperiet.
APOEL – CHELSEA 0-1
Tota la sorpresa que ens podia oferir aquest partit passava per una invasió turcoxipriota de la part grega de l’illa, i finalment l’encontre es desenvolupa més o menys segons el guió previst: victòria anglesa a l’excolònia. Si de cas, en podem destacar el gol d’Anelka a passada de Belletti com a metàfora del passat que mai no mor, com ens recorda diàriament la política espanyola.
PORTO – AT. MADRID 2-0
Segons enquestes difoses profusament pels mitjans monàrquics i nacionalistes espanyols, un 30% dels portuguesos estarien a favor d’integrar-se a Espanya. A la vista de com va anar la visita del Pateti als dragoes, podem concloure que aquest percentatge es correspon amb els seguidors del Porto. Els matalassers recompensen generosament aquestes veleïtats demòcrates i no nacionalistes regalant tres punts amb el mateix entusiasme que els eurodiputats del PSOE-GAL varen regalar els seus vot a Durao Barroso, unint-los als del PP i trencant la disciplina de vot del Grup Socialista Europeu, en una mostra més del que el PSOE-GAL entén per combatre la dreta i per cosmopolitisme no-nacionalista.
