Doncs sí, ja hem tornat. Amb el retard habitual de cada temporada, però amb les bateries carregades al màxim per poder-la encarar amb més il·lusió i ganes que mai. Retard habitual que, com molt bé saben els fidels seguidors de RP, és la nostra desinteressada contribució a la creixent protesta i a la indignació generalitzada pel començament de la competició futbolística en ple mes d’agost en lloc de fer-ho quan cal, és a dir, pels vols de la Diada. Un mes d’agost que hauria d’estar dedicat a la platja, les paelles, la pretemporada i a la disputa del Gamper i que any rere s’està convertint en un extravagant començament de lliga a major glòria dels bolos de l’arroja que tan ens toquen les boles als culers i a Can Barça.
Fifa, Uefa i Federacions amb connivència plena per tal d’exprimir al màxim la mamella del futbol i incapaços de consensuar un calendari universal més racional i civilitzat. Un calendari que, en el cas de la lliga espanyola, tal com ja fa molts anys proposava el gran mestre Johan, seria tan senzill com reduir la lliga de 20 a 16 equips amb la consegüent retallada de vuit (8) jornades de lliga, més la disputa a partit únic de les eliminatòries de la Campechano’s Cup, més la disputa a partit únic de la final de la supercopa. Ni més ni menys. Mesures que de ben segur alleugerarien, i de quina manera, l’irracional i inhumà calendari actual.
Calendari que provoca el lamentable espectacle de lesions simulades i martingales diverses per tal d’evitar alguna convocatòria. Lamentable espectacle amb resultats molt diversos -visca el villarato- segon quins siguin els implicats. Els metges del Barça no mereixen el respecte ni la credibilitat dels metges de la Federació, mentre que la greu lesió del Cristiano no li ha impedit jugar la segona jornada de lliga amb total normalitat i, per descomptat, sense passar revisió mèdica a Portugal mentre el Puyol es lesionava de veritat i en Xavi havia de viatjar fins la pampa argentina a jugar la costellada de rigor.
Però tranquils, el nostru president, el que ha posat el Gamper en horari taurí, el que ha contraprogramat la Diada i el que lluïa una corbata que no superaria una aplicació benèvola del nou codi ètic, segur que prendrà les mesures oportunes i farà passar per l’adreçador als seus socis i amics de la poderosa Fifa. El negoci és el negoci i entre col·legues cal respectar-se. Però deixem-ho aquí, doncs tal com recordava el mestre Popota, encara falten dues setmanes per complir-se els 100 primers dies de mandat i temps hi haurà d’analitzar l’erràtica trajectòria del president Rosell, el genuí i legítim representant del sossi-propietari.
Cal ara que ens ocupem de la Brunete. I que passa a ca la Brunete? Doncs passa que la magnitud dels moviments d’aquest estiu ha estat tan considerable que el mapa brunètic ha quedat girat com un mitjó. Segurament ja n’esteu al corrent, però recordem només que gairebé la totalitat de la redacció d’esports de la Cadena Ser, inclosos els espècimens més impresentables, han estat fitxats a cop de talonari per l’emissora dels bisbes del monsenyor Rouco Varela i de la conferència episcopal espanyola, la única església mundial que no se li coneixen casos de pederàstia. La sotragada, a la capital del país veí, ha estat considerable, però que no ens embauquin: a Madrid, en matèria esportiva no hi ha PP ni PSOE que valgui. Tenen una sola cosa en comú: tots són fans del Maligne. Però temps hi haurà per analitzar-ho més a fons. Només avançar que la facció brunètica encapçalada per Marca, sota la direcció dels homes de Jotapedro el del corpinyo, li ha tocat la loteria en forma de miraculoses filtracions de la Due Diligence que realitza l’empresa auditora KPGM sobre la gestió de la directiva Laporta. I si algú filtra, a Rival Petit no en tenim cap dubte, segur que no es cosa d’una empresa de primera fila ni d’una multinacional de prestigi. Com diuen a Madrid: “blanco y en botella…”
De tot això ja n’anirem parlant durant el transcurs de la temporada, però no oblidem que també tenim gairebé al damunt la campanya electoral que ens portarà a les eleccions al parlament de Catalunya el proper 28 de novembre; i a Rival Petit, amb la pulsió separadora que ens caracteritza, també ens agradarà dir-hi la nostra. De moment hem vist moure fitxa al Psoe i d’una tacada s’han tret de sobre el pitjor ministre de treball de la història d’Espanya per enviar-lo a fer campanya a les eleccions catalanes. No ha quedat clar si per ajudar al PSC o per acabar-lo d’enfonsar. Veient les enquestes i davant la previsible victòria de Convergència, la feina del Corbacho podria consistir en liquidar les restes del PSC tot reconstruint la federació catalana del PSOE per sotmetre -definitivament- el socialisme català a la disciplina de Madrid. Federació Catalana del Psoe, dit sigui de passada, que al principi de la transició comptava només amb dos militants. En Jou i en Triginer o en Triginer i en Jou.
Per acabar, i a petició d’un jove lector que no sabia de l’existència de l’entrenador de l’Hèrcules, l’ex-blaugrana Esteban Vigo, que jugant amb el Màlaga va marcar un gol al Camp Nou que ens va costar l’expulsió del Johan i la pèrdua de la lliga del 1977/1978, el famós video “Manolo marca ya”
I dedicat a la Brunete, el vídeo del triple de Sèrbia que ens va alliberar d’una possible nova borratxera de nacionalisme espanyolista.
I dedicat a tots vosaltres, el video de GolTv i Josep Carreras.
Benvinguts i visca el Barça!!
