Aquests dies ens hem deixat endur una vegada més per la dinàmica que ha generat la influència del Marc Mental Espanyol (MME). La Cavalcada de Reis de Vic, retransmesa per TV3 semblava que havia de ser un aquelarre satànic independentista, tal i com ho havien venut els mitjans unionistes, tot orquestrat entre ANC i TV3. No ens ha sorprès que, una vegada més, hàgim picat i ens hàgim acabat esbatussant entre nosaltres com ximples per aquesta qüestió. Fins i tot Òmnium s’ha desmarcat d’aquest nou “intent d’adoctrinament dels independentistes”. Al final, la posta en escena de la cadena pública ha estat igual de professional que la resta d’anys, fins i tot potser millor i tot (Vic s’hi prestava), i dels 2.000 fanalets indepes que circulaven pels carrers, només se n’ha vist algun i per casualitat. Si obrim aquest debat, potser és l’hora de preguntar-nos si no és adoctrinament veure caramels o globus de partits polítics i bancs, fer socis a bebès de clubs de futbol sense que ho puguin decidir, o batejar-los… la gent al final ha fet el que li ha semblat, adoptant la posició més intel·ligent: passar absolutament dels gurus mediàtics i viure la festa dels Reis d’Orient amb els seus fills.
I com dèiem l’altre dia, mentrestant, ens hem anat perdent coses. Avui Federico Trillo ha estat el focus d’atenció a Espanya altra vegada per la gestió del ministeri de Defensa espanyol en l’accident de l’avió militar Iak-42. Trillo ha estat acusat pel Consell d’Estat com a responsable d’aquesta tragèdia aèria, i justament avui anunciava que deixava l’ambaixada espanyola i sol·licitava novament la seva plaça professional com a lletrat al mateix Consell d’Estat. Genial.
Tornant a la política catalana, avui Carles Puigdemont i Ada Colau han coincidit en una tertúlia organitzada per Ràdio Barcelona, amb alguns tòtems del món periodístic. Puigdemont ha assegurat que no seguirà com a president de la Generalitat l’any vinent, perquè no es pensa tornar a presentar si això acaba bé. Colau ha assegurat que ara mateix només es veu com alcaldessa de Barcelona. Cap dels dos es veu a la Generalitat l’any vinent, però què dirà la realitat d’aquí a un any?
Qui no sabem on serà l’any vinent és Xavier Domènech. L’artífex del nou partit comú a Catalunya, ha brodat una setmana esperpèntica, que ha retratat a la perfecció la postal que és ara mateix aquest moviment: inconcret. Xavier Domènech ha passat en una setmana (la de després de la Cimera pel Referèndum) de reclamar un referèndum acordat i rebutjar la via unilateral, a sintonitzar el canal d’Inés Arrimadas, i demanar eleccions anticipades a Carles Puigdemont perquè “ningú no l’ha votat”. Domènech hauria d’haver-ho demanat ara farà un any, quan va ser investit. La resposta popular a la xarxa ha estat, òbviament, acalorada, i ahir va voler fer marxa enrere i assegurar que demanar eleccions no és incompatible amb seguir reivindicant un referèndum acordat.
El comú ha acabat la seva actuació brillant llençant un dard (?) a la CUP. Diu que la CUP només té com a projecte polític la independència, i que hi comparteixen moltes coses però no son independentistes. Finalment interpel·la l’independentisme amb una reflexió d’avui mateix: “Una última cosa i ja: Per quin motiu algú que vol declarar la independència –ruptura de la legalitat- no farà una consulta sinó és legal?”. De debò encara no ha entès que estem en aquesta situació perquè Espanya no ha volgut ni voldrà mai permetre un referèndum d’independència? De debò a aquestes altures i després de tots aquests anys estem així?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
