Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Tan a prop del cel com de l’abisme

Oriol Junqueras no ha pogut gratar gaire cosa més de la reunió d’avui amb el ministre Montoro, que els 350 milions que ja va anunciar el govern espanyol ahir a través […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 18/03/2016

Oriol Junqueras no ha pogut gratar gaire cosa més de la reunió d’avui amb el ministre Montoro, que els 350 milions que ja va anunciar el govern espanyol ahir a través de Xavier Garcia Albiol. Espanya no cedirà ni un mil·límetre a l’hora de donar cap tipus de marge a Catalunya perquè organitzi un Estat d’esquenes al poder madrileny. El govern espanyol deu 1.400 milions, dels quals ahir en va pagar 350, una xifra suficient per anar collant Catalunya, que reclama també que no es cobri interès dels diners que venen del FLA (i que en realitat surten de Catalunya). De tot això cal ressaltar, entre d’altres coses que, malauradament, un govern en funcions utilitza un membre del seu partit a Catalunya (avui Albiol, ahir Camacho), perquè el PP capitalitzi el benefici de l’anunci, però Albiol no forma part de cap govern.
 

Avui ha sortit també l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. La dada principal és que els partidaris de la independència ja igualen els no independentistes (45,3 Sí – 45,5 No). Per contra, Junts pel Sí perdria alguns escons i baixaria de 62 a 56-58. Ciutadans passaria de 25 a 22-23 i passaria a disputar-se la segona plaça amb CSQEP que faria un salt força gran: d’11 escons a 21-23, sense haver fet res. La CUP es mantindria amb entre 9-11, i la suma de JxSí i CUP faria perillar la majoria absoluta independentista. El PSC seguiria baixant de 16 a 13-14, i el PP també perdria d’11 a 9-10. En resum, els grans beneficiats serien CSQEP que anirien recollint escons d’aquí i d’allà. Un 20% dels seus votants es declaren independentistes i la formació seguiria essent un tap tant per l’independentisme com per l’Statu Quo.
 

La situació al Congrés és una mica diferent. Sembla que la percepció de la gent també canvia. En Comú Podem seguiria al capdavant amb 12 escons, però ERC ja li podria disputar la victòria amb 10-11 diputats (de 9 que tenia el 20D). Són diputats que perdria CDC (DiL), que baixaria de 8 a 6-7. I aquí ve el dilema: en unes eleccions generals, els dos partits independentistes junts guanyarien les eleccions a Catalunya. Una dada que ja s’ha produït per separat i que és irrellevant perquè, les eleccions són d’àmbit estatal, i cap de les dues formacions lluiten per governar. Al Parlament de Catalunya però, l’experiència de Junts pel Sí demostra que potser sí que seria millor explotar les potencialitats dels partits per separat, ja que la coalició va perdent escons, però aquí passa el contrari que a Madrid: qui guanya té opcions reals de governar, i no seria prudent que les dues formacions i la CUP sumessin, però les eleccions les guanyés, per exemple, Ciutadans. Efectivament, la pregunta seria, i quant traurien ERC i CDC per separat? Serien capaces de treure més que C’s o CSQEP? Creiem que sí, però el CEO no ha formulat aquesta qüestió.

 

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats