Eco eutanàsia
Avui m’he fet la Diagonal sencera en moto, de muntanya a mar. A les nou del matí he sortit de l’hospital i he enfilat en direcció Poble Nou, cap a casa. Ha estat bé, sobretot perquè he pogut conduir de gust atès que el trànsit era moderat. Circular a l’agost a Barcelona inclou una actualització automàtica del carnet que et permet recuperar la primitiva sensació d’arribar al destí decidit circulant per on havies previst. És un dels encants tòpics dels mesos d’agost amb crisi constructiva urbana i potser faig mal fet d’encoratjar el bon alcalde Hereu i el seu consistori amb la meva súplica de persistir en la reforma de la Diagonal.
Em sap greu arribar tard a la polèmica i demano excuses als experts en el tema però és que aquest matí que he pogut mirar l’entorn sense perill de fotre-me-la o de fotre-la-li a algú, m’ha semblat impresentable la degradació de tot l’arbrat d’una part de l’avinguda. Ha estat una petita visió pànica. Les palmeres les alzines i el roures estan fetes pols, són fantasmes timburtonians, ennegrides carronyes. No encaixa veure aquests arbres moribunds fent de figuració noble en un relat històric, actiu i emprenedor com és el relat guai de la Diagonal tram Francesc Macià cruïlla Sardenya Aragó. Contemplar la desolació d’aquest paisatge és molt estressant en ple i projectiu agost vacacional. Potser no ho serà tant quan anem amb la feina al cap altra vegada, quan no mirem el que veiem ni veiem el que mirem, llavors potser aquest sinistre decorat de mòmies vegetals arrenglerades que serveix de fons a l’imaginari Diagonal-Barcelona – l’Eqüestre, les Punxes, aquells bons temps i etc…. torni a funcionar en les nostres ments carregades amb una dosi d’smog. Però avui qualsevol que s’hi passegi una estona i miri per veure-hi li caurà l’ànima a les espardenyes, com deia quan dictava sentència sobre alguna cosa o persona el Sr. Quim Farré, enyorat Conseller de Cultura
Alcalde Hereu, sisplau, s’haurien de tallar gairebé tots els arbres de la Diagonal en aquest tram citat perquè és un acte d’eco-eutanasia urgent. Algú ha de posar fi a la comèdia decadent que se’ls obliga a representar i fer justícia. Si es volen tants cotxes com ara, no es poden tenir arbres normals, haurà de ser sense arbres o amb arbres de plàstic.
A la Baronessa de l’ull viu
Senyora Baronessa, sense cap mena d’ironia i avalant-me a mi mateix amb un escrit que li vaig dedicar amb motiu de la publicació de l’excel·lent i recomenable llibre de la Dolors Massot ( http://in.directe.cat/francesc-bellmunt/blog/3932/i-si-fem-santa-patrona-lagatha-ruiz-de-la-prada-i-sentmenat-1 ) em permeto demanar-li que acompleixi el desig raonable que ha expressat a Ràdio Girona la Sra. Esther Badosa d’Alternativa per la Garrotxa i alcaldessa de Santa Pau i del qual se n’ha fet ressò el digital http://www.aragirona.cat/ en el sentit que seria ben acollida la seva visita al poble del que vostè n’és baronessa. De produir-se, aquest event em semblaria una prova de la bona disposició de totes les parts i l’inici d’una fructífera i amical relació de futur. Tot el que sigui potenciar Santa Pau i millorar les relacions de El Mundo amb Catalunya és fenomenal. Si per respecte a la intimitat del seu espòs, vostè Na Àgatha només ho vol acotar a una clàssica relació poble-baronessa tampoc seria mala cosa atès que si a vostè li cal un cert aprenentatge nobiliari en directe aquí en la intimitat de la Garrotxa el podrà practicar i a ells, ciutadans i ciutadanes de Santa Pau, sembla que també els abelliria una pàtina de glamour promocional.
