El mateix dia de la gran victòria del Barça el diari Wall Street Journal publicava l’article Spain’s Extraordinary Sports Ego on esmentava els èxits esportius espanyols dels darrers anys. En l’article s’explica també el sentiment nacional català i basc, i la seva traducció a l’esport, com la manca de suport que rep la selecció espanyola a Catalunya i el País Basc o la xiulada al rei i a l’himne en la darrera final de la Copa.
De fet, la manca d’espanyolitat del Barça i dels seus seguidors que assenyala el Wall Street Journal s’ha vist confirmada aquests dies tant en la final de Roma com en totes les celebracions posteriors: quantes banderes espanyoles que s’han vist? Exactament zero.
L’article conclou que aquest és l’any del Barça: té tota la raó.
Pots trobar l’article sencer Spain’s Extraordinary Sports Ego
Alguns extractes de l’article:
* Still, though, a unified Spain – even in sporting terms – may be a mirage “when athletes or sports teams are neither Catalan nor Basque,” says Juan Diez Medrano, a sports fan and sociologist in Barcelona. “Catalan and Basque nationalists remain indifferent or experience the Spanish sport victories as defeat.”
* “When England or Italy plays a game, they can feel the whole nation behind them,” says Mr. Carlin. “When the Spanish national team plays, they know a significant part of the population wants them to lose.”
* (Sobre el Barça): The team is a symbol of Catalan resistance and known for its dramatic flair on the field
* At a recent soccer match between Barcelona and Athletic Bilbao in the Basque city of Bilbao, fans booed the national anthem, directly snubbing King Juan Carlos, who was in attendance.
