De la Brunete són previsible aquestes reaccions, però el que ja no és tan previsible -o sí- és que la premsa d’aquí es comporti de manera similar o pitjor i tituli articles i editorials amb mentalitat pròpia de funcionaris submisos i obedients al servei d’un estat que ens espolia i ofega com a poble, o recollint les vergonyants declaracions del més il·lustre representant de la crosta clerical, el que mai serà ministre ni molt menys ambaixador al Vaticà, l’unionista Duran i Lleida, també conegut com “el Dioni de la Franja” o simplement “Mossèn Duran”.
El cap de setmana de la segona jornada de lliga es completava amb la consulta per la independència convocada a la vila maresmenca d‘Arenys de Munt, per a desesperació de ‘catalans d’ordre’ en general, i de falangistes en particular, inclosa la variant neo-falangista, també coneguda com a Ciudadanos o Populares. Dels resultats de la consulta ja tindrem ocasió de parlar-ne, però del que no hi ha dubte és que ha deixat eclipsada la inauguració a Cornellà del mini-Bernabeu, el nou estadi de l’ex segon equip de Barcelona i filial del Maligne, el conjunt periquito de l‘Apañó. No sabem si s’acabarà imposant la proposta del company Popota d’anomenar-lo mini-Bernabeu o si té alguna possibilitat la variant Estadio Cuernabeu. Del que no tenim cap dubte a Rival Petit és que mai serà batejat com a Nou Estadi Lluís Companys.
La sort (?) havia propiciat que s’afegís a la festa la millor participació possible, la nova galàxia del ser superior, el realísimo de Madrid, i la sort (?) propiciava la presència de l’àrbitre Pérez Borrull, aquell que l’any passat s’esforçava en intentar que el Mandril s’aproximés al liderat i que comparteix amb l’ex àrbitre Ramos Marcos el rècord de penals xiulats contra el Barça, amb la petita diferència que el Ramos els hi xiulava al Zubizarreta i ell els hi xiulava a l’Abelardo. La festa d’inauguració va acabar sense sorpreses i l’afició perica va poder aplaudir amb alegria i satisfacció la fàcil victòria de l’equip matriu.
El partit ens deixava el segon gol de Cristiano Ronaldo a la lliga -primer gol no marcat de penal- i provocava aquest extraordinari titular a Defensa Central: “Cristiano ya está entre los máximos goleadores de Liga”. Pareu atenció a com enllacen la noticia:
“http://www.defensacentral.com/real_madrid/34664/cristiano-pichichi-liga“
A Fans del Real Madrid no es queden curts i s’hi poden trobar flagrants mostres de barcelonitis aguda amb delirants fragments de la crònica lliguera com ara aquest: “De momento el Farsa, que se salvó casi de milagro en Getafe jugando de rosa-maricón, no parece una gran amenaza. La verdad es que cuando se ponen a tocar tres minutos sin llegar al área contraria aburren a las ovejas, y como les fallen las figuras tendrán serios problemas. I ho rematen amb amb un acomplexat: “Si pudiéramos llegar a la jornada diez sacándoles algunos puntos el empujón moral sería importante”.
A base de massacrar-nos amb la teoria conspirativa del Villarato han acabat creient-s’ho i això ha provocat que el Maligne hagi fet l’últim gran fitxatge de la temporada dies després d’haver-se tancat el termini. Es tracta de l’àrbitre Megia Dàvila d’infausta memòria. El director de l’As saluda el fitxatge d’aquesta manera:“No hay nada que haga más feliz a los antimadridistas que cualquier confirmación de la vieja leyenda de favoritismo arbitral. Ni nada que más les desconcierte que las evidencias que ha acumulado el villarato de lo contrario: de protección al Barça y severidad para con el Madrid. Bueno, pues con Megía el Madrid no se va a proteger del villarato. Más bien al revés: los árbitros tratarán de mostrarse más valientes todavía con el Madrid, para demostrar que el flamante comecocos no les influye. Con este movimiento lo que hace el club blanco es dar pábulo a la vieja leyenda y hacer felices a quienes la sostienen”
S’acumulen els temes però per avui ho deixarem aquí, doncs com diuen al meu poble: “no es pot matar tot el que és gras”. Només afegir la gran portada de la setmana passada que s’ha marcat Marca -mai millor dit- respecte de el que siempre tira del carro, el incombustible, el Ferrari, Ironman Raul: el más en forma de la plantilla. En honor seu queda institucionalitzada des d’avui mateix la secció “la portada de la setmana” que quedarà penjada a peu de post. La redacció de Rival Petit agrairà suggeriments al respecte de quina portada mereix setmanalment la distinció.
Signat: Urdin-Gorria
