Un grup de catalans resident a Suïssa han respost a dos articles del diari NZZ: “Gerro d’aigua freda pels nacionalistes”, que parla sobre les consultes de diumenge passat, i “Rauxa catalana per la Independència” que tracta d’en Joan Laporta i les seves idees polítiques.
En el primer article manquen informacions i dades històriques que ajudin al lector a fer-se una idea de la problemàtica entre Catalunya i Espanya, per a què així pugui
jutjar objectivament i amb coneixement de causa els esdeveniments d’aquests darrers temps. Així, la resposta explica que Catalunya va perdre les llibertats l’any 1714 i que després de més de 300 anys de repressions contra la llengua i la cultura catalana, el poble català és encara viu i és que reconeix a si mateix com una nació sense Estat.
Respecte les consultes populars del 13-D s’explica que són una iniciativa de la societat civil i que:
1. Les esleccions van ser organitzades per la societat civil sense el suport econòmic de partits o institucions.
2. Els mitjans de comunicació van informar molt poc sobre aquestes consultes. No va haver-hi cap campanya o propaganda als mitjans.
3. Els emigrants van tenir dret a vot – cosa que no seria possible en un referèndum oficial. No gaires emigrants es van interessar per aquestes consultes, par la qual cosa la participació va ésser una mica més baixa que l’esperada. Segons dades oficials la participació- sense l’emigració- va ésser d’un 40 per cent.
4. A la regió d’Osona, el percentatge, amb emigració inclosa, va ésser d’un 42 per cent.
5. La participació en les darreres eleccions a Catalunya ha estat molt baixa. En les darreres eleccions al Parlament Europeu va ser del 37%.
6. Partits de l’extrema dreta espanyola, com la Falange Española, havien amenaçat amb contra -manifestacions.
7. Jurídicament la consulta no era vinculant, per la qual cosa molta gent no es va sentir motivada.
8. D’aquest gairebé 30% de participació, un 95% es va decidir per una separació d’Espanya.
Igualment, en l’article sobre Joan Laporta es fan algunes afirmacions desafortunades, com “el referèndum és una farsa“, “fets en llocs de mala mort on són els nacionalistes…”, “…el 95% ens recorda malauradament als referèndums que es feien a l’Europa del Est”. Per això s’explica que el referèndum es va fer amb mesures de control mol estrictes i amb presència d’observadors internacionals, o que es va en vies importants, com Sant Cugat del Vallès (76.274 habitants), Vilanova i la Geltrú (60.103) o Vic (35.550).
I respecte les opinions de Joan Laporta, es pregunta al mitjà si ha vist alguna vegada una bandera d’Espanya al Camp Nou en un partit del Barça, i s’explica el paper del FC Barcelona en la lluita contra el franquisme i defensa de la llengua i la cultura catalanes: d’aquí ve la coneguda frase “Més que un Club”.
Per últim, es recorda que Catalunya en general – i al FC Barcelona com a símbol i representant del país –han tingut sempre un tarannà integrador.
