Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Si ho fossin, quin seria més perpetu, el català o l’espanyol?

            Mai no havia vist que es complís tant un refrany mallorquí com aquest: “Ningú no parla de merda més que el qui n'està ben untat”. Ha estat quan he […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 01/05/2016

            Mai no havia vist que es complís tant un refrany mallorquí com aquest: “Ningú no parla de merda més que el qui n'està ben untat”. Ha estat quan he sabut la notícia que una antropòloga, l’eurodiputada d’UPyD Teresa Giménez Barbat, ara pertanyent a “Ciudadanos”, ha organitzat al Parlament europeu, a un fòrum on se sol parlar de ciència i humanisme, un seminari amb el títol següent: “¿Nacionalismos perpetuos? ¿Una sociedad enajenada?: una disección psicobiològica del secesionismo catalán”. L’eurodiputada, que pertany al grup dels liberals i demòcrates europeus, el mateix on es troben Convergència i el Partit Nacionalista Basc, se n’ha anat a la Unió Europea a dir que el poble català és un poble trastornat. Si han oposat eurodiputats de Convergència i d’ERC, però no l’han poguda aturar.

            Que un poble es cansi de ser explotat, de ser espoliat, de ser menyspreat… i que per la memòria històrica conegui el fet que els governants d’un altre poble els han volgut assimilar per la força de les armes, és ben natural que vulgui tornar a ser el poble independent que va ser; com a mínim tornar a recuperar la sobirania que li varen arravatar de manera violenta i en contra de la seva voluntat. I això ho desitja qualsevol persona que vulgui deixar de ser súbdita i no vulgui estar més temps sotmesa a un poder d’un altre poble que no l’ha admesa tal com és i que no li ha respectat cap dels trets que la caracteritzaven i que eren més antics que els del poble que durant 300 anys l’ha dominat.

            El poble català forma una nació i això no significa que els seus habitants hagin de ser nacionalistes en sentit pejoratiu, com volen els que s’entossudeixen a mantenir-los fermats i units per la força a un estat, que només exigeix que paguis el que se t’imposa. Gran part del poble català és independentista, i si no ho és, la majoria vol poder expressar-ho democràticament a través del dret a decidir, estant disposats a acceptar el veredicte de les urnes, encara que els surti de manera desfavorable. Si a això li volen posar el nom de nacionalisme, doncs, serà nacionalisme. Però què és el que pensa l’eurodiputada que diu que el poble està més de mig embogit, l’eurodiputada que defensa la unitat indissoluble de l’Estat espanyol? No és nacionalisme això? I no és nacionalisme perpetu? Va fer una bona dissecció del seu pensament psicobiològic? En què estaria pensant quan va presentar la seva intervenció? Només pensava en ella mateixa? En el seu pensament? Queda ben clar que n’estava ben untada, igual que diu el refrany mallorquí que la deixa ben retratada.

            Si no haguessin existit personatges com aquesta antropòloga, segurament la nació catalana no hauria tengut cap problema de viure dins l’Estat espanyol, com hi va viure durant dos segles, abans de l’annexió forçada amb una guerra a principi del segle XVIII. Durant aquell temps hi va viure amb igualtat de condicions, com a nació que era, però mantenint totes les característiques que té qualsevol poble lliure, des de la recaptació de les contribucions fins a la conservació de la cultura i de la llengua. Només tenia en comú amb Castella, el monarca; era el temps en què els castellans eren estrangers al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. És alienació i embogiment voler deixar de estar sotmesos?

            Per què volen relacionar les ganes de llibertat del poble català, al qual anomenen “secesionismo catalán” als règims totalitaris? Per què volen caracteritzar la societat catalana com si fos una societat malalta? Pot ser que no sigui un malalt o una malalta qui ho dugui a terme? Es que pensen que si determinen que aquesta societat és boja, se l’haurà d’intentar curar a través d’electroxocs? Quanta misèria intel·lectual haurem de continuar contemplant, amb la intenció d’impedir que un poble pugui exercir el dret democràtic a decidir? Quanta feina per als especialistes en psiquiatria!
      

Relacionats