S’HA DE FER VISIBLE LA FAM

Aquest dissabte passat es va realitzar la campanya de recollida d’aliments a Vilanova amb la col·laboració de més de cent cinquanta voluntaris i dels supermercats Caprabo-Eroski, Simply, Carrefour Express, Bonpreu, JR, i Condis. Aprofito aquestes línies per agrair la sensibilitat i la disponibilitat d’aquestes empreses per participar en aquesta acció solidària i per contribuir, encara que sigui d’una forma modesta, a resoldre la greu problemàtica de la manca d’aliments bàsics d’un segment cada cop més nombrós de la nostra societat. Lamento i m’entristeix l’absència d’alguna ensenya que ha fet del servei a “les classes populars” el seu principal valor corporatiu. I és realment una llàstima, perquè més punts de recollida haurien significat més quilos d’esperança per a persones que no es mereixen patir el que estan patint.
Les recaptes d’aliments, les crides a la solidaritat o les accions de sensibilització concentrades en una data en concret, tenen la virtut d’actuar com a elements que remouen la consciència de la gent i que la fan enfrontar-se a problemes i realitats que a cops passen desapercebudes, voluntària o involuntàriament. El fet que es produeixi una forta presència en els mitjans de comunicació o que la demanda d’ajut es realitzi al lloc on la gent que pot es proveeix dels seus consums quotidians són dues qüestions que acostumen a garantir el seu èxit.
Però aquest èxit no és un valor que s’hagi de mesurar quantitativament. No sé a hores d’ara quina quantitat de quilos s’ha recollit i no em fa falta per poder valorar l’encert, l’oportunitat i el bon resultat de la convocatòria. Amb aquesta actuació, a part de garantir el proveïment bàsic a moltes famílies, s’haurà aconseguit fer visible una problemàtica i despertar alguna consciència que a partir d’ara actuarà d’una forma més receptiva i activa davant d’aquesta realitat.
Em quedo amb els nens que prenien la iniciativa i demanaven als pares poder ser ells els que escollissin els aliments i els lliuressin als voluntaris; amb la gent gran que entrava a comprar amb deu euros i que al sortir contribuïa amb aliments per valor de cinc euros; amb la gent que quan feia la donació t’agraïa la iniciativa; o amb els que amb els ulls humits t’ensenyaven el recull de monedes com a mostra de que les seves necessitats eren majors que el seu patrimoni. I tot i així també t’agraïen que hi fossis.