Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

32. Segur que deixarem els vicis espanyols quan siguem independents? (II)

Continuant les reflexions que van portar-me a parlar de la necessitat de prohibir els correbous i els toros embolats en una Catalunya independent, me n’adono que hi ha molts altres […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 26/08/2015

Continuant les reflexions que van portar-me a parlar de la necessitat de prohibir els correbous i els toros embolats en una Catalunya independent, me n’adono que hi ha molts altres mals costums, vicis i tradicions incrustades al moll de l’os de la societat espanyola, que per bé o per mal compartim. Molta gent no n’és conscient, però perquè un país funcioni no tot és tenir autogovern i uns polítics mínimament decents. S’ha de tenir més alçada de mires si es vol fer un país i una societat noves. Un dels escàndols més grans en què els catalans som tan responsables com els espanyols són els horaris i l’eficiència.

Qui no coneix a ningú que deixa els nens al col·legi a quarts de nou –o fins i tot abans-, va a treballar com a dependent d’un comerç, treballa de 9 a 13, descansa fins les 17 i, aprofitant que els nens tornen cap a casa, se’n va a treballar una altra vegada fins les 20.30 i entre una cosa i l’altra sopa passades les deu de la nit? Fins i tot hi ha casos més salvatges, on és impossible físicament que la persona conciliï feina i família, perquè està treballant durant més de dotze hores; això sí, amb pauses, moltes pauses. I després, en els rànquings de productivitat l’Estat fa el ridícul. Els horaris catalans i espanyols quant a feina i àpats és un dels grans problemes de la societat, que la fan impossible d’equiparar-se amb els millors països d’Europa.

Seríem capaços d’aconseguir que la gran majoria dels treballadors fessin una jornada laboral que no depassés les sis de la tarda? Seríem capaços de dinar en mitja hora o com a molt una hora en els dies de cada dia a fi d’evitar pauses de tres o quatre hores, que no fan res més que incentivar les becaines? Seríem capaços de sopar a les set, just després d’acabar de treballar, per tenir quatre hores per descansar, fer esport, consumir oci i estar amb la família?  Totes serien mesures per augmentar la felicitat de la societat, anar més contents a treballar i, així, ser més productius. I com més productius, més diners per tothom. I com més diners, més consum, més impostos per l’Estat, i més estat del benestar. La fórmula funciona a Europa, però si Catalunya és independent, l’haurà poguda aplicar en, per exemple, 10 o 20 anys?

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

 

Relacionats