Coneixent l’objectiu altruista de la multinacional Nike pels nens sense feina ni recursos dels països del tercer món, gens ens hauria d’estranyar aquest encomiable i noble interès del precandidat Rosell per formar part del consell assessor de la Fundación Nelson Mandela que cada any es reuneix –curiosament- el 18 de juliol. A Rival Petit mai se’ns passaria pel cap pensar que pugui ser una estratègia per intentar contrarestar l’efecte UNICEF, aquesta extraordinària iniciativa engegada durant el mandat Laporta i que de ben segur consolidarà i potenciarà la candidatura continuadora.
I és que per desgràcia, les setmanes amb virus FIFA porten aparellat el càstig afegit d’haver de suportar la quantitat immensa de informació-porqueria que ens obsequia la impresentable premsa esportiva barcelonina i molt especialment la que encapçala el buc insígnia de Can Godó, la Vanguardia, i les seves fragates escolta, el Mundo Deportivo i RAC1. Un setmana més de virus FIFA i tot just portem disputades onze jornades de lliga. Virus FIFA que aquesta vegada ens deixa alguns efectes col•laterals, no tant per la lesió del Messi o l’empat a la Catedral, sinó per la influència negativa de les patxangues internacionals del equipo de todos en el joc del Xavi o l’Iniesta, o en la constatació de veure com el quillo Busquets ja rendeix més amb la roja que no pas amb el Barça. Virus FIFA que –via selecció francesa- també ens ha deixat el regal del virus de la grip A i tota l’allau de manifestacions i posicionaments a conseqüència de l’afer Henry i l’eliminació de la selecció irlandesa. Afer Henry que ha desfermat un cop més la vella polèmica de si s’han de rearbitrar els partits i que fins i tot ha merescut l’article diari del director de la Vanguardia, PePe Antich. Ja sigui per la seva procedència gavatxa o per la seva adscripció a les files polaques, el tractament del cas Henry ha deixat en evidència a gran part de la classe periodística. Si algú s’ha mantingut a l’alçada ha estat –curiosament- el propi Henry que ha demostrat un cop més que quan un és elegant, és elegant. Els mateixos que justificaven i li reien les gràcies al central del Màlaga quan trepitjava violentament les cames del Messi, són els mateixos que ara demanen la repetició del partit i la foguera per l’Henry.
Espectacle mediàtic que, dit sigui de passada, no li arriba ni a la sola de les sabates al que ens ofereix, dia sí i altre també, el Tribunal Constitucional i les seves filtracions sobre la sentència del que queda de l’estatut del 30 de setembre. Filtracions tipificades clarament com a delicte i que no mereixen la més mínim atenció de cap jutge, ni dels normals ni dels megajutgesestrella. Cop tampoc mereix cap atenció la caducitat dels membres del TC. I posats a dir, ja em perdonaran la meva ignorància jurídica, però mai he entès el perquè els recursos sobre la resolucions d’un jutge, són resolts pel propi jutge. I m’és ben igual si es tracta del Prenafeta, del de Juana Chaos o del compañero Bartu Muñoz. Molt omplir-se la boca de Estado de Derecho i al final el que s’imposa és la justícia del mític Juan Palomo: “yo me lo guiso y yo me lo como”.
I pel que fa a la portada, no tenim paraules. La redacció de Rival Petit encara no ens hem recuperat de l'impacte de la portada de l'As, i no només per la notícia de la immerescuda suplència del Gran Capitán, sinó per la incrustació -sense cap mirament- d'un YA més que humiliant dins del titular. Estem indignats!
Signat: Urdin-Gorria
