Només falta un Pujol per imputar. Gairebé cinc mesos després de la confessió de l'expresident de la Generalitat, el jutge l'ha imputat a ell, la seva dona Marta i tres dels seus fills -la Marta, la Mireia i en Pere-, fins ara sota sospita però sense cap requeriment judicial. El Júnior, l'Oleguer i l'Oriol ja ho estaven, així que només queda en Josep. Potser se'n salva, però tenint en compte les sospites d'haver aconseguit contractes públics amb l'empresa Europraxis quan el seu pare encara era Molt Honorable pot ser qüestió de temps. La societat ja no està commocionada per l'escàndol familiar, ja ha passat a ser un cas de corrupció més, així que l'objectiu de l'espanyolisme d'enfonsar el procés destruint el pare de la pàtria ha estat fallit.
No obstant això, la nova onada d'imputacions i la recent creada comissió d'investigació han fet bullir de nou els partits, que demanen una intervenció d'Artur Mas en el si de la comissió per explicar si sabia res. El cas Pujol era ja un xiclet sense gust, ja no estava erosionant més el sobiranisme però des de l'unionisme ara l'intenten estirar mirant a Mas. Si l'actual president del país fa cas omís a les demandes dels altres, el xiclet reprèn el sabor amarg inicial i es continua allargant. Com vol arribar a un acord amb Esquerra si no cedeix a la pressió dels republicans en aquest sentit? El líder convergent està en un moment àlgid després de la conferència del mes passat, però tot eren només paraules. El 'sacrifici' de què parla s'ha de reflectir amb fets. Si vol un país nou, calen actituds noves.
L'altre xiclet enganxifós que s'està allargant és el de la convocatòria d'eleccions. Junqueras està convençut que hi haurà acord abans de finals d'any i que la gent tindrà així un regal de Nadal. Pressiona Mas aquesta setmana posant-li data de caducitat a la negociació (amb el debat de les esmenes als pressupostos el 19 de gener) i el president li torna la patata calenta amb la necessitat d'arribar a un pacte amb cara i ulls que doni forma de referèndum a tot plegat. La sensació general és encara que la gran notícia és a prop, però els dies passen. Ara, si després de festes tot segueix igual sí que la pressió pot ser massa per tal que es posin d'acord. De moment, una pregunta ja sobrevola l'ambient: com és que gairebé dos milions de ciutadans s'han posat d'acord per fer la mateixa acció quatre vegades (les tres diades i el 9N) i dues persones que ja han pactat força vegades ara són incapaços de fer-ho? L'única diferència és que només en el segon cas el poder està en joc.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
