RIGOR, HONESTEDAT, COHERÈNCIA, SINCERITAT…

El rigor es una virtut recomanable en tots els àmbits de la vida. A l’activitat política concretament esdevé especialment exigible. Com també ho es l’honestedat, la coherència, la sinceritat…
Però malauradament, amb els temps que corren, i quan més necessària s’hauria de fer la seva pràctica, aquestes qualitats es troben molt a faltar. Llavors, el descrèdit de l’activitat pública augmenta i disminueix l’esperança de la ciutadania en trobar solucions col·lectives impulsades des de les administracions públiques. I l’esperança, a més de ser l’últim que es perd, és l’únic que ens queda a hores d’ara.
Cada cop és més evident que, malgrat ser moltes les coses que s’han fet malament, l’origen dels problemes que estem patint no es focalitzen de forma determinant en la suposada mala gestió portada a terme en els darrers anys, sinó en un defecte congènit inherent al nostre sistema econòmic (manca de mecanismes de control contra l’especulació, fórmula del creixement infinit sense tenir en compte la sostenibilitat del sistema…).
Seguir entestats a forçar el descrèdit de l’adversari polític i relacionar-lo amb la fallida del sistema per simples motius electoralistes no es rigorós, ni honest, ni coherent. A més d’una irresponsabilitat, és una absoluta i rotunda falsedat.
De mala gestió n’hi ha per donar i per vendre, amb responsabilitat per a tot l’arc polític amb representació institucional, per acció o per omissió (no cal recordar l’extens llistat d’administracions de tot nivell i de tot color polític en fallida actualment).
Però faríem un favor al sistema democràtic i a la migrada esperança de la nostra ciutadania, si fóssim capaços de saber distingir entre una mala gestió i una gestió diferent que la que faria un, en funció d’uns valors i unes prioritats. Que és el que ha de determinar l’acció política.
Ras i curt: prou demagògia i més treballar colze a colze per intentar resoldre els problemes. És el que la ciutadania necessita per tenir més esperança.