Fa 10 anys el publicista monàrquic Lluís Bassat va fer un debat electoral amb l‘amic Joan. Allí, el va acusar de ser un gestor pèssim, afirmant que les empreses del vispresident nuñista eren un caos ple de deutes fins i tot amb la seguretat social -quelcom gens extrany, tenint en compte que la Junta Laporta ha hagut de pagar més de 60 milions d’euros a hisenda per les peculiars pràctiques al respecte del Barça nuñista-. Afirmen els tertulians sandro-nuñistes que Bassat va perdre allà els comicis, en practicar la “guerra bruta”. El que els analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina -i, sí, els de la brunete que també fan costat a Nuñell com un sol home- anomenen “guerra bruta” és simplement el que passa en les eleccions de tot país civilitzat, començant pels USA i les seves primàries, en què els candidats són sotmesos a un escrutini més que minuciós i no se’ls permet anar fent promeses i promeses i promeses mentre ningú es preocupa de llur solidesa.
Aleshores, cal concloure a la vista dels resultats, el sossi la va vessar, seguint uns creadors d’opinió acostumats a la vida apessebrada que denuncien com a indesitjable els que diuen que els reis són els pares. A dia d’avui, les enquestes sandristes donen un resultat de 42 a 28 front al millor situat per parar-li els peus, quan fa tres setmanes donaven un 55 a 12. Això és: l’aventatge del candidat anti-cruyffista s’ha reduït a una tercera part. El passat Divendres Santi Nolla començava a donar símptomes d’histèria mentre Màrius Carol qualificava de secta els partidaris de l’actual model esportiu i social, i hem començat a llegir històries surrealistes com l’esbombada pel nuñista Carazo sobre Ingla, que comença a apuntar a la presidència.
Mentre esperem el resultat dels diferents debats, estaria bé plantejar-se algunes preguntes:
És creible presentar-te a president després de dir que no ho pensaves fer?
És creible denunciar el fitxatge d’africans per la cantera quan tu tens una empresa anomenada Football Dreams dedicada a fer precisament això?
És creible presentar acords per la promoció del futbol amb Qatar, que ens triplica en PIB per càpita, com lluita contra la pobresa infantil?
És creible dir que comptaràs amb Txiki quan has dit públicament que per coherència hauria de plegar si guanyes?
És creible dir que apostes per l’actual model quan volies portar Scolari i vas saltar del club perquè el President Laporta no va acceptar donar-te el poder de la parcel·la esportiva en perjudici dels tècnics?
És creible dir que defenses la cantera quan et volies carregar a Xavi, Valdés i Puyol?
És creible dir que no tocaràs el càrrec de president d’honor quan tens el suport de Nuñez?
És creible dir que canviaràs la manera d’adjudicar entrades quan en el partit que vas organitzar via Ailanto a Brasil més d’un terç de l’aforament no es va posar a la venda per compromisos?
És creible defensar la transparència quan no ets capaç d’explicar per què estàs immers en un procés judicial amb càrrecs corruptes i acusat per cinc fiscals?
És creible presentar-te com un soci ras quan has presentat la candidatura fins i tot al Cercle del Liceu?
És creible dir que estàs compromès contra els violents i que tots els Boixos facin campanya per tu, sense parlar de les fotos que ja corren per Internet?
És creible que diguis que limitaràs a 50 milions la despesa en fitxatges el mateix dia que anuncies que aquest any -en que ja n’hem gastat 40- li proposaràs diversos fitxatges al tècnic si hi està interessat?
És creible que et desmarquis del moment galàctic i li hagis ofert un contracte de 2,5 milions a Rudy sense parlar amb ningú de l’estructura tècnica del basket que tants resultats està fent?
Ofereix alguna confiança que tinguis el suport de tots els que van recolzar la moció de censura contra el president del millor Barça que hem vist?
És creible que et presentis com a amic de Guardiola quan el teu home al futbol base -que per cert, ara és a Qatar donant-li a la “cooperació”- va cessar Tito Vilanova?
Doncs això: al loro amb el neo-nuñisme!
