Quiet és la vida real, la de cada dia, la difícil, feixuga i, a vegades, insuportable vida dels minusvàlids des de l’òptica dels seus parents. I no perquè tinguin una miunsvalia sinó perquè són menysvalorats, per no dir desvalorats.
Cal coratge per enfrontar-se a tot un seguit de personatges d’aquesta dissortada pàtria: els tòtils, els galtaplenes, els rancis, els perdonavides, els setciències, els buscabregues…En un mot, els maleducats que ens topem al carrer i que ens ajuden a malviure, precisament perquè no ens faciliten la vida. Tots ells, batejats amb paraules compostes i, vés per on, boniques.
Quiet (Empúries, 2008) significa el retorn a la narrativa de Màrius Serra. Després de tants anys de dedicacció (dedicació i acció) als jocs de paraules i a la literatura –sobretot, assaig- verbívora, el Serra novel·lista ha tornat. Serà una simple flor o farà estiu? No se sap, però jo m’alegro molt d’aquest retorn tan esperat per molts. Sóc un fan de llibres com Verbàlia, verbàlia.com i Manual d’enigmística. Segueixo quan puc els seus enigmes i els mots encreuats d’El Temps i La Vanguardia. Visito de tant en tant verbalia.com. Però ja trobava a faltar la seva ficció, una ficció que, per una vegada, és més realitat que mai, però novel·lada al capdavall.
L’enginy lingüístic necessita arribar al gran públic, de la mateixa manera que el gran públic el busca. En aquesta novel·la, hi podem trobar tendresa, defalliment, amor, humor i, és clar, jocs de paraules i de pensaments. Sempre, defugint el to paternalista i sentimentalista més barat. L’autor no s’ha estalviat crítiques i paraules dures i pures adreçades als maleducats que no deixen transitar el seu fill pel carrer.
És clar que la recomano: és una novel·la composta de paraules que ens pot facilitar la vida. I aquest dijous 5 de març es presenta a la nova Llibreria Berrtrand de Barcelona (Rambla Catalunya, 37) a les 19.30.
