El que crispa en aquest país és que hi hagi gent obsessionada a mantenir l'statu quo actual que ens ha portat a la misèria econòmica, al conflicte social i a l'acomplexament identitari. El que crispa és l'espoli fiscal disfressat de solidaritat fraternal que retalla la nostra prosperitat. El que crispa de debò és la ignorància que ens ha portat a l'autoodi i en un estat de letargia fins fa ben poc. El que crispa és la imatge de nou ric xaró de poble amb ínfules de cosmopolita de províncies que hem adoptat durant massa temps en aquest país. El que crispa és haver suportat durant 30 anys tota aquesta collota que abans eren el pal de paller de la Catalunya autònoma mentre ens donaven lliçons de moral i política, i ara són la corruptela nacional. El que crispa és el quintacolumnisme que menteix cada dia pels mitjans de comunicació. El que crispa és la beneiteria dels que es pensen que encara existeix la tercera via, quan aquesta va morir en el Compromís de Casp. El que crispa és haver de mantenir com un leprós crònic uns territoris eternament improductius, que es vanten de fer els deures i ser millors que tu. El que crispa és haver d'anar amb peus de plom vigilant sempre el que dius, no fos cas que caiguéssim malament a la resta de l'estat. El que crispa són els innombrables casos de violència física -i morts- que el lumpen unionista ha perpetrat sobre moltíssims independentistes durant tan sols els últims 30 anys. El que crispa és haver de suportar encara la sra. Camacho després del seu ridícul en aquell restaurantot de l'Eixample barceloní. El que crispa és la manipulació sobre la immigració espanyola que han fet durant dècades autèntics professionals del lerrouxisme. El que crispa és el sr. Navarro i els seus aquelarres antiestètics al costat de l'autopista de Gavà.
Sap el què em crispa sr. Navarro, que havent perdut bous i esquelles vostè s'entesti a fer el ridícul d'aquesta manera com ha fet, muntant aquest sidral sense proves ni testimonis a la seva ciutat natal. Vol fer el favor de reconduir la situació, per l'amor de Déu! El fanàtic és vostè que sabent que tot se li escola cap avall, ja només li queda la victimització, l'estigmatització i la llagrimeta. Tenim uns adversaris amb massa poc nivell, ridículs, però tot i així seguim apostant per seguir-los sostenint. Doncs bé, aquesta vegada suposo que actuarem amb maduresa i sortirem d'aquest bucle diabòlic que ens acomplexa i no ens deixa brillar amb caràcter propi. O marxem a viure lliures i en pau, o finalment pensaré que els Navarros som nosaltres.
