El dilema del socialisme oficial català és pot exemplificar de manera sintètica ensems que força aproximada si contrastem les posicions polítiques de la Sra. Carme Chacón i del Sr. Josep Lluís Carod Rovira (http://in.directe.cat/francesc-bellmunt/blog/carod-o-chacon-thats-the-question ). És possible fer el mateix exercici d’aproximació en el camp de sobiranisme?
Sí, i em sembla que de manera molt més específica. De fet, el dilema dels socialistes oficials, militants del PSC i també alguns d’ICV, pertany a una esfera ideològica i política transcendent i prou allunyada de la pugna electoral pura i dura. És un dilema que voreja la reflexió metafísica atès que gira a l’entorn de temes tant pregons com la nacionalitat, la identitat, la pertinença i molts altres valors sinònims de suma importància. Ser español, català, català-español, español-català…? o bé: Estat propi o autonomia, o federació,o integració plena a España, o…? Aquestes són les qüestions que encapçalen els deures de la direcció i la militància del PSC i altres socialistes oficials de la terra. Tot un panorama ideològic a debatre que requerirà llargues sessions i escrits. Només l’anàlisi de l’experiència dels tripartits els durà a àrdues valoracions.
El fil i l’agulla
Els catalanistes no espanyolistes, els sobiranistes i els independentistes tot això ja ho tenen clar i debatut des de fa molts anys. Fins i tot potser una mica massa debatut. Però al capdavall en tots ells hi perviu una clara voluntat finalista que els dona una missió comuna: la llibertat del seu país, la llibertat de Catalunya. Si fem l’exercici d’abstreure’ns per un moment del soroll reconsagrat dels digitals i dels papers d’una i altra banda, si tanquem la finestra i ens aïllem una estona de la tamborinada mediàtica espanyola dels pebrots i resseguim amb l’imaginari els darrers deu anys del catalanisme fins a una foto finish a dia d’avui, em jugo la camisa que hi veiem amb la nitidesa d’una ecografia en 3-D que entre tots i totes, incloses el milió i mig d’ànimes de l’altre dia, s’ha gestat un cos social, una massa crítica, un digueu-li com voleu de consciència nacional d’una magnitud considerable, sobretot si la comparem amb el que havíem vist fins ara congregat. I aquesta massa és, sobretot i per les circumstàncies polítiques que s’ofereixen en la realitat del calendari, una massa electoral. I aquesta massa electoral catalanista, sobiranista i independentista que té resolta la dita qüestió nacional no té més dilema operatiu que el clàssic dilema electoral i democràtic: esquerra o dreta…? Per tant, el Puigcercós o Mas…? podria ser en síntesi el that is the question pels qui tenen clar de fa temps que no hi ha més camí que el que enfila la línia de la llibertat.
