Aviat, anar a la perruqueria no serà el mateix. Serà un pèl més car, per al client i per al propietari, que ja no podrà escoltar -i fer escoltar- música gratuïtament mentre treballa. Això de la SGAE és una presa de pèl. És una mesura que em fa estirar dels cabells, perquè la trobo tan ineficaç com poc democràtica, a banda que fomenta l’individualisme, perquè a partir d’ara tothom podrà portar a l’orella els seus propis -i minis- aparells reproductors.
S’acaba una època gloriosa. Trobarem a faltar la veu amiga de la locutora de torn, la melodia agradable mentre l’aigua calenta ens llisca pel cap, el hit enganxifós que ens acompanya a l’hora del pentinat, o la nostra balada favorita, aquella que queda distorsionada pel soroll de l’assecador.
Sincerament, aquesta norma a mi em toca… l’aparell reproductor.
