L’important és que els polítics facin el que creuen que és millor pel país, sense la pressió d’unes properes eleccions. Un home d’estat no pensa en les properes eleccions, sinó en la propera generació. Han fet això els congressistes americans que van rebutjar en primera instància el pla Paulson dilluns de la setmana passada? Tres dades:
– Entre els polítics que es juguen la reelecció aviat, va guanyar el NO 30 a 8
– Entre els altres polítics, el resultat va ser 198 a 197 a favor del NO
– Entre els 26 polítics que es retiren, la majoria van votar SÍ a favor del pla
Conclusió: el pla pot ser bo o dolent (jo penso que és dolent pels americans i bo pels europeus, ja ho comentaré en un altre post), però les dades semblen confirmar que els que es jugaven la reelecció han actuat amb una visió a curt termini, i els que no tenen res a perdre han pensat a llarg termini. Cert, és bo haver de respondre davant dels ciutadans, però un líder ha de fer el que pensa que és millor pel país, no per la seva carrera política.
Sembla que el tacticisme i el la visió a curt termini entre els polítics és un mal més estés del que pensava.
