PETAGES? POTSER SÍ, PERÒ PÚBLICS

Darrerament, des de determinats àmbits polítics, s’està demanant el rescat de les concessions de les autopistes i l’eliminació dels peatges, amb una força i entusiasme que trobo a faltar en altres reivindicacions socials més urgents, més importants i, sobretot, amb més afectació a les persones que estan patint directament els estralls més salvatges de la crisi.
Tot i que és un greuge i una injustícia per a Catalunya, avui en dia l’assoliment d’aquesta reivindicació històrica (des de principis dels noranta) és una petita anècdota en una situació socialment molt preocupant. Potser seria més interessant gastar les energies polítiques reivindicant canvis radicals en el sistema econòmic, proposant alternatives per dotar la nostra societat d’habitatge assequible, impulsant mesures per lluitar contra la situació de fam infantil a casa nostra… En fi, de causes no en falten i, es miri com es miri, són infinitament més importants i sobretot més urgents.
Pel que fa al contingut de la reivindicació, només hi estic d’acord en part. Crec que s’haurien de rescatar els peatges de les mans de les empreses privades i que la gestió, el manteniment – i sobretot – els ingressos de les autopistes passés a ser responsabilitat del sector públic. Al cap i a la fi, el coneixement de l’Administració i la seva eficàcia en la gestió de la construcció i el manteniment d’infraestructures viàries és bastant més sòlid que el dels privats, per molts padrins polítics que aquests tinguin.
No puc estar d’acord, però, en l’eliminació de peatges. El cost d’aquesta versió moderna dels tributs pel “dret de pas” serveixen per fer una mobilitat més sostenible i per desincentivar l’ús del vehicle privat. El que jo vull per al meu país és un sistema de mobilitat que pivoti essencialment sobre el transport públic i no sobre les vies ràpides lliures de peatge. Podríem parlar d’estovar el peatge per a residents o per a determinats col·lectius professionals, però els passavolants i els que utilitzin les autopistes per desplaçaments de lleure privat, que segueixin pagant el que toqui.
I si socialitzem els ingressos (que no són pocs) mitjançant la gestió pública podrem tenir recursos per millorar i finançar millor el transport públic, i de passada fer com a França, que està establint progressivament un preu únic per la utilització del transport públic en 1 euro.